• Imprimeix

Tenim un nou catàleg del fons notarial en línia!

Busqueu persones de fa segles? Voleu saber com vivien i amb qui vivien? Us convidem a navegar en el mar d'informació autèntica més gran de l'arxiu, el fons notarial de Terrassa, més de 2.900 registres us esperen!

Contracte d'aprenent de sabater

Contracte d’aprenentatge de l’ofici de sabater (01/09/1238) ACVOC-AHT: 5/1 Districte Notarial de Terrassa, Terrassa, Bertran acòlit, Protocols, capbreu de 1237-1242, f. 53, ref. 1/1

Abans de començar

Per què és important el fons notarial de Terrassa?

El fons notarial de Terrassa és important perquè conté tota mena d’actes i contractes que poden ser objecte d’escriptura en forma pública, amb autorització del notari. La documentació notarial conté una immensa quantitat i varietat d’informació i constitueix una font històrica pràcticament inexhaurible per a la recerca. És una font primària d’informació per moltes disciplines i interessos que vulguin apropar-se als fets autèntics del passat.

Què és un document notarial?

Document  en què el notari, previ requeriment, fa constar un fet, una convenció, una deliberació, una manifestació, que ha presenciat i en dóna fe pública. El valor jurídic del document notarial és permanent i per això cal conservar les escriptures.

Què és un protocol notarial?

Els notaris per poder exercir les seves competències generaven registres normalitzats, que havien de conservar i traspassar als seus successors, generant així els arxius notarials. Els protocols notarials constitueixen aquesta sèrie de registres. En un protocol hi trobarem el conjunt de documents notarials elaborats durant un any.  Si el volum és important, el protocol es divideix en els toms que es requereixi. Els protocols notarials, per facilitar la recuperació d’informació, incorporen índexs on figuren els actors principals de l’acte jurídic i en alguns casos, un breu resum de l’operació. Els protocols incorporen índexs des del segle XVI. Els protocols han rebut diversos noms amb el pas del temps, com ara capbreu, manual o simplement llibre. A part dels protocols trobem altres registres, com els llibres comuns, i registres especials. A Terrassa només se’n produïren per a testaments i capítols matrimonials, i en alguns casos per a inventaris i encants.

Què és la fe pública?

El document notarial té com a característica fonamental la garantia d’autenticitat, és a dir, que és l’expressió verídica de la voluntat expressada pels seus atorgants: és el que s’anomena “fe pública”. Per tal que tingui aquest valor, el document notarial ha de seguir les formalitats establertes per la llei.

 

Caplletres cares dibuixades

Caplletres cares dibuixades. ACVOC-AHT: 5/1 Districte Notarial de Terrassa, manual 1748 del notari Fèlix Gusí, f. 373, ref. 478/2

Signe del notari Joan Mas (1613)

Detall del signe del notari Joan Mas ACVOC-AHT: Pergamí VIII-75, 04/09/1613

La Notaria de Terrassa

Els redactors de les escriptures al terme del Castell de Terrassa eren, durant els segles X al XII, els capellans de Sant Pere d’Ègara. Ells van ser els principals escrivans al terme de Terrassa fins al nomenament del primer notari reial, vers 1236. Després de disputes entre el batlle de Terrassa i amb el priorat de Santa Maria, el 7 de febrer de 1254, Jaume I establí en aquest segon, de manera perpètua, l’escrivania del castell de Terrassa, amb el dret d’exercir-hi les funcions notarials i l’exclusiva de l’ofici al terme de Terrassa.

A partir d’aquest moment, i fins a mitjan segle XVIII, els notaris de Terrassa exerciren per autoritat del prior del monestir de Santa Maria de Terrassa, càrrec que el 1601 passà a la institució religiosa successora d’aquest monestir, és a dir, la col·legiata del Sant Esperit i Sant Pere.

Abans però cal distingir entre el domini directe (la titularitat) i el domini útil (la gestió). El domini directe, que corresponia el rei, passà a mans dels castlans de Terrassa en el segle XIII. Destaquem com a posseïdors de la castlania de Terrassa:

  • El llinatge dels Muntanyans (segles XV i XVI)
  • La Universitat i el Consell municipal de la vila de Terrassa (període 1622-1661)
  • El comerciant Pere de Fizes (a partir del 1661)
  • Els descendents de Pere de Fizes del qual mantingueren la possessió fins a la instauració de les notaries públiques actuals, amb la Llei del notariat del 1862

El prior de Santa Maria de Terrassa, i després del Sant Esperit, tenia el domini útil (la gestió) sobre la notaria, amb el dret a nomenar els notaris i conservar els registres i els documents. L'evolució del domini útil anà canviant de mans:

  • Prior de Santa  Maria de Terrassa (s. XIII-XIV)
  • Nissaga de notari Gili (1353-1615).
  • Establiment emfitèutic per al castlà de Terrassa, Josep Tormo i Vilademany. Des del 1615 el domini directe i l'útil quedarà en mans de la castlania fins a l'entrada de la Llei del notariat del 1862.
Sentència sobre la notaria de Terrassa (07/09/1613)

Sentència sobre la notaria de Terrassa (07/09/1613). ACVOC-AHT: 9/1 Col·legiata del Sant Esperit de Terrassa, doc. 5, capsa 2/3

Llei del notariat de 1862

Llei del notariat de 1862. Detall de la publicació de la norma a la Gaceta de Madrid del 29 de maig de 1862

Com ens ha arribat?

De Cal Notari a la Torre del Palau

Al segle XVIII, la casa del notari ja no tenia prou espai per a conservar tota la documentació i la més antiga es va conservar a la Torre del Palau, dins el Castell-Palau de Terrassa. Segons l’inventari que es va fer el 1795, a la Torre del Palau hi havia dotze armaris i alguns prestatges, i la documentació més recent es trobava a la casa (i oficina) del notari, una part a la sala anomenada “estudi” i una altra en una estança anomenada “arxiu”.

El 1822 es produïren a Catalunya destrosses d’arxius públics, causades per confrontacions polítiques, i el notari de Terrassa va amagar la documentació judicial i els protocols notarials en una cova tapiada dins la Torre del Palau. El 1848 es va extreure aquesta documentació antiga, encara que molts llibres i documents es van trobar molt malmesos. L’arxiu notarial fou instal·lat, llavors, a la casa número 28 del carrer de la Font Vella, residència del notari arxiver Jacint Soler i Oliveras, pare de l’historiador Josep Soler i Palet, que va treballar-hi en les seves recerques històriques. El 1891 l’arxiu passà a la casa del nou notari arxiver, Ramon Estalella, que el 1907 adquirí la Torre del Palau i probablement hi tornà a col·locar l’arxiu històric. El notari Francesc de Paula Badia i Tobella, arxiver del districte nomenat el 1926, va comprar al seu antecessor la Torre del Palau, hi va instal·lar prestatgeries, va encarregar la col·locació dels fons a un emèrit historiador terrassenc, Salvador Cardús i Florensa.

A la seva reunió del dia primer d’abril del 1932, el patronat municipal que regia la Biblioteca-Museu Soler i Palet, a instància del seu secretari, l’historiador Salvador Cardús, va acordar la creació d’un arxiu del patrimoni documental històric de la ciutat de Terrassa. Els fons arxivístics importants, però, eren els que havien conservat els notaris, que van ingressar a la biblioteca el 1939, procedents de les esglésies de Sant Pere.

El fons notarial, l’origen de l’Arxiu Històric de Terrassa

El notari Francesc de Paula Badia fou assassinat el 24 de juliol de 1936 i el 20 d’octubre del mateix any els revolucionaris cremaren tots els seus protocols i els dels seus predecessors immediats. La seva vídua, Montserrat Tobella i Barrera, s’enfrontà als incendiaris i la seva actuació va permetre l’arribada d’una ordre de l’Ajuntament que aconseguí aturar la destrucció de tot l’arxiu històric. Tot seguit, tots els fons històrics de l’arxiu notarial es van traslladar a les esglésies de Sant Pere, on s’instaurà un Museu Comarcal que conservà el patrimoni documental i museístic que es va poder salvar. Es van perdre els protocols notarials dels notaris: Domènec Ventalló i Homs (1892-1904), Isidre Riera i Galí (1905-1922), Ricardo Escudero Bozal (1922-1923), Francesc de Paula Badia i Tobella (1925-1936).

El desembre de 1939, amb el permís del Col·legi de Notaris de Barcelona i de l’Ajuntament de Terrassa, la documentació conservada a les esglésies es va traslladar a la Biblioteca-Museu Municipal Soler i Palet. Finalment, el trasllat de tots els fons de l’antiga notaria a la Biblioteca municipal va permetre la conservació unitària del fons municipal, el notarial i els altres produïts a la notaria. Salvador Cardús donà el nom d’Arxiu Històric de Terrassa al conjunt documental aplegat, un dels més antics i complets de Catalunya. D’aquesta manera, el 1939 es va fer realitat l’arxiu històric promogut pel Patronat Soler i Palet el 1932 i es va poder obrir a la consulta pública.

Croquis de l’escrivania de Terrassa, dins de l’Inventari dels papers i escriptures de l’escrivania de Terrassa pres per Joan Morales, notari (1795)

Croquis de l’escrivania de Terrassa, dins de l’Inventari dels papers i escriptures de l’escrivania de Terrassa pres per Joan Morales, notari (1795). ACA, Fons Falguera, capsa 248, f. 113.

Torre del Palau

La Torre del Palau de Terrassa l'any 1885 AMAT: Baltasar Ragón, autor desconegut, id. 126208

Què hi podem trobar?

Documents notarials de Terrassa i d’altres poblacions

Cal destacar que els notaris de Terrassa, majoritàriament, exerciren també a diverses poblacions d’una àmplia rodalia, en virtut de la seva titulació com a notaris per autoritat reial. Però també es conserven protocols, capbreus i altres registres especials de diverses poblacions i institucions eclesiàstiques d’arreu de Catalunya.

Poblacions i institucions

Volum

Dates

Arenys de Mar

1

1626-1629

Autoritat Règia

53

1350-1749

Barcelona (Pedralbes, Puel·les, Jonqueres, altres)

7

1554-1830

Esparreguera

3

1701-1852

Martorell

1

1794

Monestir de Santa Cecília i Santa Maria de Montserrat

17

1380-1805

Olesa de Montserrat

225

1420-1984

Rubí

469

1882-1984

Sabadell

37

1349-1825

Sant Benet de Bages

8

1557-1733

Sant Cugat del Vallès

129

1746-1984

Sant Llorenç del Munt

9

1335-1705

Sant Pere de Terrassa

5

1370-1808

Santa Coloma de Farners

1 1509-1510

Terrassa

4337

1217-1984

Viladecavalls

1

1788-1790

De tot, de tot i de debò

En conjunt, la documentació notarial és, en expressió popular, “una autèntica mina” com a font per a la recerca, especialment la catalana que conserva testimoni de tota mena d’activitats, tant de les institucions públiques com de les entitats privades, les famílies i les persones, i d’un període de set-cents anys, des dels primers protocols del segle XIII. Els arxius notarials constitueixen els fons d’arxiu més amplis i fidedignes per a la recuperació de la informació històrica. Les relacions humanes, públiques i privades, s’estableixen mitjançant la garantia jurídica de les actes i els contractes escrits i autoritzats pels notaris, que en conserven testimoni fidel als protocols.

Al llarg de la història, els notaris de Terrassa han produït, conservat, inventariat i transmès l’arxiu notarial, juntament amb el fons de la batllia, els processos judicials, el fons de la Universitat de la vila de Terrassa, el de la Universitat forana, el de les confraries menestrals i els d’altres institucions terrassenques.

Un altre gran interès dels fons notarials és la possibilitat d’estudi de documents en massa, com a recurs estadístic molt útil en la reconstrucció històrica.

Una gran majoria de la població i de les institucions apareixen com a protagonistes de les actes i dels contractes. Malgrat tot, cal tenir present que una bona part de l’estament inferior de la població no podia accedir a les escriptures notarials.

L’antiga economia de la terra, el règim de domini feudal, la propietat, les relacions de producció, les tècniques de conreu, les crisis agràries, les transmissions patrimonials, es documenten a partir de tota mena d’escriptures de transaccions i dels capbreus, registres específics on es recollien declaracions formals de rendes, drets i relacions de domini

També s’hi troba documentació financera, que informa sobre l’evolució del sistema creditici i permet l’estudi de l’economia de qualsevol època i de qualsevol col·lectiu o individu.

Els documents referents a l’artesanat de l’Antic Règim i a l’anomenada revolució industrial ens informen sobre associacions professionals, oficis, constitució de societats, moviments de capital, sistemes d’assegurança, tècniques de manufactura, mecanització, contractació, producció, condicions de treball, mutualisme, comerç terrestre i marítim, proveïments, tallers i edificis industrials, i molts d’altres aspectes.

Un altre objecte d’interès ha estat i és la família i la societat, amb temes com ara les biografies personals, les relacions entre els grups socials, els estils de vida, les afeccions i, en definitiva, la vida quotidiana i la mentalitat, que troben la font d’informació més profitosa en documents notarials com els capítols matrimonials, la documentació testamentària, els inventaris o els encants.

La història de l’art hi descobreix l’autoria de moltes obres d’art i detalls d’obres perdudes, gràcies als contractes i altres documents que, a més, informen de tècniques artístiques, monuments, còdexs literaris manuscrits, edicions de llibres i altres manifestacions artístiques. La sanitat, l’ensenyament, la religió, l’associacionisme, les comunicacions i l’urbanisme són altres àmbits d’activitats que es desenvolupen mitjançant escriptures notarials.

Contracte d'obra del retaule de l'església de Sant Pere de Terrassa

Contracte d'obra del retaule de l'església de Sant Pere de Terrassa (26/11/1564). ACVOC-AHT:5/1 Districte Notarial de Terrassa, Terrassa, Protocols, Bernat Amat, Nonus manualis Libe, id. 265/1, f. 173.

Encapçalament d’un protocol notarial amb un galió dibuixat (1641)

Encapçalament d’un protocol notarial amb un galió dibuixat (1641) ACVOC-AHT: 5/1 Districte Notarial de Terrassa, Terrassa, Josep Peyret, protocol 395/1

Primeres subscripcions de l’acte de Constitució de la Societat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa (17/03/1842)

Primeres subscripcions de l’acte de Constitució de la Societat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa (17/03/1842) ACVOC-AHT: 05/01 Districte Notarial de Terrassa, Terrassa, Protocol, Francesc Soler i Ler, protocol de 1842, f. 117v, ref. 810

Per saber-ne més

  • AAVV.; Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual í proposta de sistematitzaciócord. Laureà Pagarolas. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005 (Textos; 5).
  • COLL I CALVO, M.; “El notariado deTarrasa en la Edad Media”. Biblioteconomia, 11 : Barcelona, 1954, p. 98-117.
  • Fides historia. Els fons del Districte Notarial de Terrassa. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2006 (El Portal de la Guia; 1).
  • PUIG I USTRELL, P.; Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237­1242. Barcelona: Fundació Noguera, 1992 (dos volums).
  • PUIG I USTRELL, P.; SANLLEHÍI UBACH, J. Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa. Barcelona: Fundació Noguera, 1984.
  • PUIG I USTRELL, P.; “Senyoria directa, domini útil i funció notarial a la notaria i l’escrivania públiques de Terrassa”. Dins: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català (Barcelona, 1993). Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 617-633.
  • PUIG I USTRELL, P.; “Notes històriques sobre la institució i la funció notarial en època moderna i contemporània. El cas de l’escrivania i la notaria públiques de Terrassa”. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXII : Barcelona, 2004, p.95-133.
  • PUIG I USTRELL, P.; “Els documents notarials i la recerca orígens de l'Arxiu Històric de Terrassa”. Terme, núm. 21. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, 2006, pp. 165-182.
Data d'actualització:  24.09.2018