• Imprimeix

Els documents escollits

L’Andreu Campasols nasqué l’any 1903 a Sords, estudià vuit anys al seminari, exercí d’agent d’assegurances, s’afilià al PSUC i durant uns mesos dels anys 1937-1938 fou alcalde de Cornellà del Terri. Es casà amb la Dolors Coronas, de Serinyà, i tingueren dos fills, en Josep i l’Andreu. Marxà al front de guerra la primavera de 1938; a principis de 1939 en la retirada de l’exèrcit republicà fou detingut i acusat, sense proves, d’assassinar el secretari de l’ajuntament de Cornellà, el qual havia desaparegut del municipi a principis de la guerra. Estigué empresonat durant un any a Girona fins que fou condemnat i, finalment, afusellat el 27 de juny de 1940. 

Al llarg del seu captiveri escrigué 149 cartes i notes a la seva esposa, en les que expressava l’amor i la preocupació que sentia per ella i els seus fills, i li reiterava constantment la seva innocència. Hi ha cartes i notes en castellà, les més formals i neutres que s’intercanviaven als ulls de les autoritats, i en català, les que entregava a la seva esposa amagades dins els paquets de roba i menjar. Aquesta nota, suposem, que la va deixar lligada a les seves pertinences i fou la darrera que pogué fer arribar a la Dolors Coronas, ja que ella no va saber de la seva mort fins que féu la propera visita a la presó.

Dades tècniques

Títol: Nota de comiat de l'Andreu Campasols a la Dolors Coronas
Data: 1940, juny, 26
Suport material: Cartró i cordill
Mides: 8 x 8 cm

Comiat de l'Andreu Campasols

Comiat de l'Andreu Campasols

Informació relacionada

Es tracta d'una vista panoràmica de l'estany al tombant del segle XX, quan tot just començava el seu procés d’enjardinament per tal de convertir-lo en un espai d'esbarjo per a estiuejants. Encara podem apreciar-hi l'activitat agrícola: camps cultivats i absència d'arbres que ens permeten apreciar clarament l'església de Porqueres, plantació d'oliveres en els turons, desforestació de les muntanyes de la vall de Campmajor deguda a l'aprofitament dels boscos i la presència solitària de la casa de pagès coneguda popularment com Can Barraca que es troba, com a l'actualitat, a peu de la carretera de Mieres.
Fotografia 18.071 del fons del Consell Comarcal del Pla de l'Estany cedida per la família banyolina, de farmacèutics, Alsius. Els membres d'aquesta família s'han caracteritzat per tenir una àmplia cultura; com és el cas del prehistoriador Pere Alsius Torrent o el fotògraf Ramon Alsius Malagelada. Creiem que l'autor d'aquesta fotografia és Antoni Alsius Ricard (1878-1968) fill del primer i oncle del segon. 

Dades tècniques

Títol: Panoràmica de l'estany de Banyoles des del puig de la Fontpudosa
Data: [1900-1910]
Suport material: Imatge digital
Mides: 3058 x 1002 píxels

181000430018071

Panoràmica de l'estany de Banyoles des del puig de la Fontpudosa. Autor: Antoni Alsius Ricard

Informació relacionada

Fragment, de cinc pàgines, d'un llibre en pergamí, escrit en català i lletra gòtica, que conté el preàmbul i els primers capítols de les ordenances pactades entre l'abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, Ramon de Coll, i la Universitat de la Vila de Banyoles.
Aquest document es va produir després de greus enfrontaments i desavinences sobre els drets feudals de l'abat, que produiren que la majoria de rics prohoms marxessin de Banyoles per anar a viure a altres viles. La por al despoblament, juntament amb la intervenció del rei i diferents prelats, va possibilitar aquest acord del qual se'n va excloure els pagesos.
El document estipula que l'abat deixarà de cobrar el que s'acostumava quan un vassall canviava de domicili, quan moria sense testament i/o sense descendència i quan la seva muller havia estat adúltera.  No s'haurà de participar en les guerres de l'abat, només en les "guerres comunes".  Es regulen els judicis donant algunes garanties als vilatans.  I es conclou que Banyoles haurà de defensar l'abat i els monjos.

 

 

Dades tècniques

Títol: [Capítols de la transacció convinguda entre la Vila de Banyoles i el monestir de Sant Esteve, per acabar amb les desavinences originades pel dret d'homenatge]
Data: [1335, juny]
Suport material: Pergamí
Mides: 370 x 280 mm

Pactes on es limiten els drets jurisdiccionals de l'abat

Pactes on es limiten els drets jurisdiccionals de l'abat

Document que s'ha anomenat Llibre de la Cadena, de la Seca, o de la fàbrica dels Menuts.  Està escrit en català i té 289 pàgines. Aplega diversos documents d'administració de la seca banyolina. El nom de Llibre de la Cadena prové de la gruixuda cadena de ferro que s'utilitzava per a subjectar-lo a una taula.
El 13 de juliol de 1599 Felip III otorgà a la Vila de Banyoles el privilegi d'encunyar fins a 15.000 lliures en moneda pròpia:  els menuts.  S'anomenaren així per la seva poca grandària (12 mil·límetres).  Era una moneda corrent, diner de billó, feta de coure amb un petit percentatge d'argent.  Els menuts foren usats per a pagar deutes municipals i reconstruir la muralla.
En aquest document hi trobem el control del nombre de menuts encunyats i les despeses d'instal·lació de la fàbrica. Ens dóna informació sobre com era una seca del segle XVI, descobrim quines eines i materials usaven, i el salari del personal (dels encunyadors, dels guardes, dels comptadors dels menuts o del mestre de la seca).

 

Dades tècniques

Títol: Consimile dels comptes Primer, Segon, Tercer, y ultim de la fabrica de menuts de la Universitat y Vila de Banyoles fabricats en virtut de privilegi Real a dita Vila concedit per lo Serenissim Rey Phelip Tercer dat en Barcelona a XIII de Juliol MDLXXXXVIIII donats y presentats en lo offici de Mestre Rational per Benet Anglada Apotecari Sindics de la dita Universitat y Vila
Data:1600-1621
Suport material: Paper i enquadernació en cuiro i amb tancaments metàl·lics
Mides: 310 x 210 mm

Comptes de l'abril de 1602, pàgines 40v-41r.

Comptes de l'abril de 1602, pàgines 40v-41r.

Document de 100 pàgines escrit en català. Destaca la portada en color amb el dibuix d'un ocell.
La institució de l'Almoina dels Prohoms va ser fundada el 1307 per Guillem Reixac, juntament amb altres veïns de Banyoles. Els jurats banyolins n'eren els administradors i les rendes que cobrava es destinaven a comprar gra i roba que es repartien entre els necessitats, que acudien a l'església de Santa Maria dels Turers.  També serviren per pagar el mestre de gramàtica, per dotar els orfes i filles de pares necessitats, i per adquirir la campana i el rellotge de la dita església.
En aquest document s'hi poden resseguir les persones que pagaven pel dret d'ús de les propietats de l'Almoina o pels diners prestats per aquesta institució a particulars.  Hi apareixen sobretot pagesos, però també algun paraire, teixidor de lli, sastre o sabater, de Banyoles, Porqueres, Fontcoberta, Serinyà, Vilert, Camós i d'altres llocs d'arreu del Pla de l'Estany.

 

Dades tècniques

Títol: Llevador del que se cobra de la Almoina dels Pro[ho]mens de la Vila de Bañolas: advertint que te altres rendas que no estan en possessió de cobrarce las quals constan ab lo llevador del Arxiu.
Data: 1691
Suport material: Paper i coberta de pergamí
Mides: 245 x 180 mm

Primera pàgina del "Llevador de l'Almoina dels Prohoms".

Primera pàgina del "Llevador de l'Almoina dels Prohoms".