• Imprimeix

Gran èxit d'acollida dels primers itineraris carmelitans pel Vendrell

En el marc dels 150 anys de l'arribada de l'orde carmelita al Vendrell

12/11/2018 13:11
Itinerari carmelità pel Vendrell
Itinerari carmelità pel Vendrell
Itinerari carmelità pel Vendrell
Itinerari carmelità pel Vendrell
Itinerari carmelità pel Vendrell

Aquesta setmana s’han iniciat els actes commemoratius dels 150 anys de l’arribada de l’orde carmelita al Vendrell (1868/1869). El primer acte va tenir lloc el 7 de novembre amb una missa, a l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell, dedicada al pare Francesc Palau, fundador de l’orde el 1868.

El 10 i 11 de novembre es van portar a terme dos itineraris carmelitans pel Vendrell, organitzats pel Col·legi Sagrat Cor i l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell. Des de la plaça Vella, Magda Nogués Carreras va dirigir la ruta a una seixantena de persones que van participar en un recorregut per diversos carrers del Vendrell vinculats a la presència dels germans i les germanes carmelites missioneres teresianes des de la seva arribada a la vila fins a l’actualitat. La comunitat carmelita va oferir als assistents una guia que il·lustra el recorregut i on són recollits els textos que es va llegir a cada parada de l’itinerari, principalment, d’autors vendrellencs com Josep Aixalà, els germans Ramon Vidales i Joan Ramon Soler que reflecteixen la seva vinculació amb els carmelites des de finals del segle XIX.  

A la plaça Vella es va recordar que el 1867 mossèn Josep Ildefons Gatell, arxiprest regent de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell, havia estat deixeble del fundador, el pare Palau a l´Escola de la Virtut de Barcelona. Gatell li va demanar que vingués al Vendrell per educar als nens ja que l´ensenyament de nenes ja estava cobert per les mares escolàpies des de 1850.

 

En primer lloc van arribar els germans carmelites terciaris el 1868 i van ser-hi fins al 1936 i van fundar el col·legi Sant Josep i van instal·lar-se en quatre indrets: els carrers Nou, Àngel Guimerà, Andreu Nin i de la Pau.

 

Les germanes carmelites missioners teresianes van arribar el 27 de novembre de 1869 acompanyades del pare Palau i es van instal·lar al carrer de Mar, número 3, on feien tasques assistencials a l’hospital de la vila i van crear una aula de col·legi.  El 1892, amb la inauguració del nou edifici construït per ser hospital a la carretera de Santa Oliva, van assistir als malalts i asilats fins al 1989. En aquest hospital també van continuar la tasca educativa amb una aula de nenes que va anar creixent fins que el 1902 una part es van haver de traslladar al carrer del Doctor Oliver, on van establir el col·legi fins el 1914. Un dels fets més destacats de l’activitat assistencial de les germanes va ser la seva dedicació als malalts de l’epidèmia de còlera que va patir la vila el 1911, quan vint-i-cinc germanes vingudes de Tarragona van treballar  desinteressadament en l’atenció als malalts i als difunts.

 El 1904 el col·legi va rebre el nom de Colegio Nuestra Señora del Carmen i el 1907 es va separar de l’hospital.  El nombre d’alumnes era tan important que van haver de traslladar el col·legi a un edifici de la carretera de Valls que s’havia construït de nou el 1881 per Josep Maria Àlvarez Fuster, director gerent de la Sociedad Anónima Colegio de Vendrell, que va funcionar fins al 1893.  El 1901 aquest edifici va passar a ser una fàbrica de teixits de Josep Aleu i el seu soci Tarradas fins al 1914.  A partir de 1915 i fins a l’actualitat l’activitat docent s’ha desenvolupat en aquest edifici amb dues ampliacions més. El 1943 l’escola passa a denominar-se Colegio del Sagrado Corazón de Jesús i el 1984 ja es va dir Colegi del Sagrat Cor.   

 Pel que fa a la tasca assistencial, les germanes van estar a la Residència d’avis La Muntanyeta de 1989 a 2000, any que finalitzen l’atenció sanitària i que reben el Premi Teresina Martorell atorgat per l’Ajuntament del Vendrell per la seva tasca humanitària, sanitària i educativa a la vila.

 L’itinerari va finalitzar a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, institució que conserva documentació de l’antic hospital-asil de Sant Salvador. La directora de l’ACBP, Nati Castejón, va mostrar als assistents diversos documents que reflecteixen l’activitat que les germanes van portar a terme en aquest hospital durant noranta-set anys.