• Imprimeix

Les fonts estadístiques de la indústria

A partir de la consolidació del liberalisme, als anys trenta del segle XIX, comença a implantar-se l’estadística a l’Estat espanyol. Aquesta disciplina té com a objecte l’agrupament metòdic per a una època determinada de fets socials que es pretenen avaluar de forma numèrica – població, producció industrial, agrícola, serveis públics, etc...- Són les primeres dades metòdiques sobre diversos aspectes de la indústria (nombre de fàbriques, d’obrers i obreres, maquinària, etc. )

08/10/2015 12:10
Coberta del lligall on es guardaven les estadístiques de la dècada dels 40 del segle XIX, lliurades al “Jefe Superior Político de la Provincia de Barcelona”, después el Governador de Barcelona.

Coberta del lligall on es guardaven les estadístiques de la dècada dels 40 del segle XIX, lliurades al “Jefe Superior Político de la Provincia de Barcelona”, después el Governador de Barcelona.

Interior d'una de les naus de la fàbrica tèxtil de Gabriel Vila Coll. S'observen els ordidors amb els embarrats a l'esquerra. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvador. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Interior d'una de les naus de la fàbrica tèxtil de Gabriel Vila Coll. S'observen els ordidors amb els embarrats a l'esquerra. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvador. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Interior de la foneria de ferro de Pere Fisas de Sant Feliu de Llobregat, amb un grup d'operaris que treballen. A la dreta, s'observen les caixes emmotllades a les quals es posarà el ferro colat per la peça. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvador. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Interior de la foneria de ferro de Pere Fisas de Sant Feliu de Llobregat, amb un grup d'operaris que treballen. A la dreta, s'observen les caixes emmotllades a les quals es posarà el ferro colat per la peça. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvador. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Interior de la nau amb telers de la fàbrica tèxtil de Pere Roma, “cal pelesquenes”, situada al final del carrer de Falguera cantonada amb el carrer Rupert Lladó. S'observa a una dona a costat d'un teler. Al damunt, en el sostre, hi ha els embarrats, que transmetien el moviment a tota la maquinària. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvador. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Interior de la nau amb telers de la fàbrica tèxtil de Pere Roma, “cal pelesquenes”, situada al final del carrer de Falguera cantonada amb el carrer Rupert Lladó. S'observa a una dona a costat d'un teler. Al damunt, en el sostre, hi ha els embarrats, que transmetien el moviment a tota la maquinària. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvador. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

L’Estat liberal, introduït a principi del segle XIX i consolidat al llarg del vuit-cents, promou una major intervenció en tots els aspectes de la vida de l’individu, per això necessita conèixer dades sobre la població i el territori. L’estadística és una eina necessària perquè els estats puguin exercir el poder. Darrera de l’estadística hi ha la implantació d’un model  d’administració centralitzada i unificadora que necessita saber per governar, per recaptar impostos i fomentar l’activitat econòmica.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, a través del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, conserva estadístiques sobre la vila  i, ocasionalment, sobre els pobles del partit judicial, especialment durant la dècada dels anys 40 del vuit-cents. En aquestes estadístiques se sol·licita tot tipus d’informació.  

Hi ha estadístiques que ens mostren espurnes del passat, de l’activitat preindustrial i, sobretot de la protoindustrialització, l'etapa anterior a la Revolució Industrial(segle XVIII i primer terç del XIX), quan la manufactura estava lligada al cànem, al lli i la seda. Treballs que havien estat molt importants a la comarca a finals del segle XVIII, però que quan es fan les estadístiques ja són en plena decadència (docs. 1 i 2).

Ha mort un sistema protoindustrial, però triguen d’ albirar-se les noves indústries i les autoritats demanen dades sobre el procés de centralització de la producció a les fàbriques. Les dades requerides són el nombre de fàbriques, el valor de la fabricació, l’estat de funcionament, l’època de creació, el nombre d’operaris, les despeses de jornals, el nombre de màquines, telers o calderes i la força motriu emprada. El procés encara és molt incipient (doc. 3). Són petites fàbriques de vida efímera que en estadístiques posteriors desapareixen (doc. 4).

És durant la dècada dels seixanta i del setanta quan comencen a consolidar-se les indústries, primer amb l’arribada de la fàbrica Bertrand (1861) i més tard amb Sola-Sert (1876)i la de Francisco i Angel Vila (1893) (doc. 5). Algunes de les empreses, que consten relacionades, desapareixen poc després i d’altres romandran durant dècades (doc. 6).

Els alcaldes, presideixen les Juntes de Reformes Socials Locals, i per això s’encarreguen durant un temps, entre 1900-1924, d’actualitzar els censos obrers, així com d’una sèrie de dades estadístiques sobre l’ocupació i l’atur (doc. 7, 8 i 9).

Una altra font d’informació estadística són els padrons municipals d’habitants. Al principi, les dades són molt bàsiques, però mica en mica contenen més informació sobre els oficis de la gent de Sant Feliu. En els primers padrons només hi ha dades d’ocupació sobre el cap de la família, mentre que les dones i els nens i nenes, que treballaven al camp, la botiga i la fàbrica no surten en les estadístiques, o bé apareixen (en el cas de les dones) amb la paraula «su sexo» o «sus labores» (doc. 10). Veiem professions relacionades amb la manufactura preindustrial, com a teixidor de vels. Pel que fa a la llavors nova industria, normalment els homes surten com a jornalers, perquè vivien tant dels jornals que aconseguien en el camp com en la fàbrica. Més tard, s’especifica millor en seu treball a la fàbrica, amb les paraules com, teixidors, tintorer, mecànic, rodetera, entre altres, però les dones, continuen sense ocupació, llevat de les minyones.

Hi ha un padró excepcional pel que fa a l’ocupació econòmica dels habitants de Sant Feliu de Llobregat. Es tracta del padró de 1936, poc abans de la guerra civil, que a més d’incloure l’ocupació de les dones, hi consta també l’empresa en la que treballaven o literalment el «patró per qui treballa» (doc.11).  Tota aquesta documentació és consultable a través del cercador de fons i documents «Arxius en línia».

Per visionar algunes estadístiques i els padrons municipals d’habitants complerts, podeu entrar al web de l’Arxiu:

http://cultura.gencat.cat/arxius/acbl 

Després heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documentació textual», posar «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre, fons de l’administració local, en el camp de tipus de fons, i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada», que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu als fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb unitats amb imatges associades. A la part esquerra hi ha els quadres de classificació dels fons i a partir d’aquí podeu entrar a la sèrie estadístiques (a administració general ) i padrons municipals d’habitants (a població).

 

Bibliografia

Sobre la protoindústria vegeu:

Cañameras, Jordi, «Aproximació a l’estructura sòcio-professional de Sant Feliu de Llobregatl al segle XVIIII», El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 1995, p. 211-337.  

Sobre les primeres estadístiques de fàbriques vegeu:  

Retuerta, M. Luz, «Les primeres indústries a la comarca. Estadístiquesde 1844-1845», Baix Llobregat. Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 7 (4rt. Trimestre de 1985, p. 4-7.

Sobre la industrialització a partir de 1861:

Calvo i Calvo, Àngel, Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat] : Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, (Col·lecció d’història; 3), 36 p.

Calvo i Calvo, Àngel, La Industrialització al Baix Llobregat, dels inicis a la guerra civil. Sant Feliu de Llobregat] : Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1997

Campillo, Sònia, Sant Feliu de Llobregat [Manuscrit]. La ciutat del tèxtil. 1995, 65 p.

Carbonell i Porro, Joan Anton, «Desenvolupament de la indústria textil a Sant Feliu de Llobregat (1861-1923) », El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 1995, p. 405-425.

Morales Vacas, M. Luz, El vol de la llançadora: el treball de les dones a la indústria tèxtil de Sant Feliu de Llobregat (1939-1975). [Sant Feliu de Llobregat]: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2008, 167 p.  

 

 

DOCUMENTS: