• Imprimeix

Un nou fons d'associació és consultable en línia: la Societat de Socors Mutus 'La Fraternal' d'Espolla (1869-2008)

Aquesta societat va néixer amb la finalitat d'oferir auxili econòmic en cas de malaltia o viduïtat i aconseguí que s'hi afiliés bona part de les famílies del poble, donada la problemàtica que representava quedar-se desatesos en cas de malaltia del cap de casa

24/10/2017 13:10
Aplec de documents de la Societat d'Espolla

Aplec de documents de la Societat d'Espolla

La Societat de Socors Mutus "La Fraternal" d'Espolla va ser fundada el 1869 pel mestre de la renovació pedagògica, Antoni Balmanya, amb la finalitat de donar suport als malalts i, a la vegada,per tal d'conseguir una seu fixa que aglutinés les activitats socials i d'esbarjo dels veïns del poble. Els socis havien d'abonar una quota mensual i, a més, restaven obligats a vetllar per torns dels socis malalts greus. L'any 1917, es va inaugurar el local, que ha perdurat fins avui com a centre de les activitats recreatives del municipi i punt de referència obligat en l'activitat social, cultural i recreativa i de relació. Paral·lelament, en un ambient de gran vitalitat, s’anaven constituint grups en funció de les afinitats per diferents aspectes del ventall cultural i, entre aquests, destacaren l'interès per la música i el teatre, amb la formació d'una orquestra, una coral i un grup de teatre, que al llarg del temps anaren estretament lligats.  L'any 1942, se signà un conveni amb la Societat Recreativa La Pirinaica i els representants del Cine Unión per a la cessió i l'ús del saló d'espectacles per fer-hi passis de pel·lícules de cine. L'edifici té referències modernistesi s'hi encabeix un cafè i un espai social, amb un teatre i una sala de ball d'usos polivalents. Va deixar de funcionar com a entitat de socors mutus l'any 1986 per passar a ser només una entitat cultural i recreativa amb el nom de Societat la Fraternal. A partir d'aquest moment, es cedí  l'edifici social a l'Ajuntament, per tal que el remodelés i l'adaptés a les noves exigències de funcionament. Aquestes obres de millora foren inaugurades l'any 2000 pel president de la Generalitat de Catalunya. El  fons documental descrit ha ocupat vint-i-una capses arxivadores i quaranta-cinc llibres, que sumen dos metres i mig de prestatgeria.