• Imprimeix

L’esperança en forma de documents. Les eleccions municipals democràtiques de 1979 a Sant Feliu de Llobregat

El 3 d’abril de 1979 se celebren les primeres eleccions municipals i s’inicia una etapa de profundes transformacions de les viles i ciutats del país. La democràcia arriba als municipis. L’Arxiu conserva documents d’aquells comicis procedents d’un ampli ventall de fons i col·leccions. Hi ha documentació de la major part de la comarca, però de Sant Feliu de Llobregat es conserva quelcom més que de la resta. A banda de la documentació administrativa hi ha fulls, adhesius, programes, cartells, etc. En definitiva, tot allò que corria pels carrers a l’hora d’incitar el vot per a les diferents opcions polítiques. Són papers plens d’esperança que circulaven de mà en mà entre els ciutadans i ciutadanes d’aquell moment. Per mostrar-vos-els hem volgut fet aquest segon monogràfic

20/06/2014 12:06
Taula rodona dels caps de llista de les primeres eleccions municipals de Sant Feliu de Llobregat de la democràcia

1.- Taula rodona dels caps de llista de les primeres eleccions municipals de Sant Feliu, 1979

Presentació de la candidatura d'Organització d'Esquerra Comunista OEC

2.- Presentació de la candidatura d'Organització d'Esquerra Comunista OEC, 1979.

Acte electoral convocat pel partit “Progresistas y Galantes”,

3.- Acte electoral convocat pel partit “Progresistas y Galantes”, 1979.

Festa de celebració de la vict��ria del PSUC a les eleccions municipals de Sant Feliu de Llobregat de 1979.

4.- Festa de celebració de la victòria del PSUC, 1979.

Presentació del nou consistori a la població de Sant Feliu de Llobregat, per Sant Jordi del 1979,  díes després de prendre possessió.

5.- Presentació del nou consistori a la població de Sant Feliu de Llobregat, per Sant Jordi del 1979, díes després de prendre possessió.

Sí, les eleccions municipals es van fer esperar. Van arribar gairebé dos anys després de les primeres eleccions legislatives de juny de 1977. Llavors el carrer bullia amb les reivindicacions i l’acció de les associacions veïnals i de les organitzacions polítiques ja legalitzades, que demanaven la convocatòria urgent d’eleccions municipals. L’Ajuntament, comandat per l’alcalde i regidors del període del franquisme, agonitzava sense fer front a les necessitats dels nous serveis i demandes de la societat (doc. 1). La crisi econòmica era galopant i moltes fàbriques tancaven les seves portes.


El clam per a la convocatòria d’eleccions era general i es reflectia en la documentació de l’Assemblea Democràtica de Sant Feliu de Llobregat de 1976. L’Assemblea reivindicava millores per a la ciutat i la convocatòria urgent d’eleccions locals, lliures i democràtiques. Per això va impulsar la signatura d’un escrit consensuat entre les diferents forces polítiques de l’oposició, que van signar un gran nombre de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Llobregat (doc. 2 i 3). Els partits polítics van elaborar tríptics i van publicar portades i articles sobre la necessitat d’eleccions municipals (docs. 4 i 5). Un exemple de la canalització d’aquestes demandes és la revista “Entorn”, portaveu del PSUC local (docs. 4, 5 i 6).
A Sant Feliu de Llobregat es van presentar vuit candidatures. Sis eren de partits polítics (CiU, ERC, OEC, PSC, PSUC i UCD) i dues d’independents (Alternativa Municipal de Vecinos i Progresistas y Galantes). Gràcies a documentació d’origen divers es conserven les paperetes electorals de totes les candidatures. La documentació del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat en conté algunes i el fons personal de Llorenç Sans, la resta (docs. 7 i 8). El fons de la Junta Electoral de Zona aplega la documentació administrativa referida a l’admissió de les candidatures, els fulls amb el nombre de signatures necessàries per a la presentació de les candidatures independents i les actes dels diversos col·legis electorals del dia de les eleccions, entre d’altra documentació.
Gràcies a la cessió de diversa documentació aplegada per diferents persones i partits polítics, l’Arxiu disposa d’una part important dels programes electorals i de la informació de la composició de les candidatures. Es tracta de papers que es van repartir entre la població (docs. 9, 10, 11 i 12).

A l’hora d’analitzar les llistes veiem que a les candidatures hi havia una important presència de persones originàries d’Andalusia i de Castella-La Manxa, fruit de les migracions dels anys seixanta i setanta. També, entre les candidatures d’esquerres, era important el protagonisme dels líders del moviment veïnal, de les associacions de pares d’alumnes de les escoles públiques i dels sindicats de classe. Pel que fa a Convergència i Unió, predominaven els noms de persones procedents del comerç, el món empresarial i les professions liberals. (doc. 13). També queda palèsa la precarietat de recursos econòmics per fer les campanyes electorals i editar els programes, especialment en les candidatures d'independents, com Alternativa Municipal de Vecinos (doc. 14).
Aleshores Esquerra Republicana de Catalunya va recordar l’obra del consistori republicà de Sant Feliu de Llobregat i va incloure-hi militants d’abans de la Guerra Civil (doc.15). La llista del PSUC també incloïa un militant que havia patit l’exili. (doc. 16).

Per primera vegada, s’incorporen dones en les llistes electorals, però eren poques i sovint en posicions reculades. Durant la Guerra Civil algunes dones havien estat regidores de l’Ajuntament, però, per l’excepcionalitat del moment, la seva presència no estava relacionada amb les eleccions municipals. Ara, l’any 1979, una dona encapçala la llista electoral de Centristes de Catalunya. Un document de propaganda electoral remarca aquesta circumstància (doc.17).
Llavors es va presentar una candidatura molt singular: Progresistas y Galantes. La integrava un grup de persones independents que estaven de tornada de la política i en feien sàtira. Aleshores aquest tipus de fenomen no era habitual perquè la transició democràtica va ser un període profundament polititzat. Les propostes de govern eren esbojarrades, com per exemple fer passar l’aigua del riu per la plaça de la Vila. I el seu cap de llista anava vestit de Superman als actes electorals. Sobre la campanya que feien tenim una crònica periodística de Nicanor Molina que es conserva en el seu fons (doc. 18). Progresistas y Galantes tenien un ou amb un ull, com anagrama polític, tal com veiem en el document presentat a la Junta Electoral de Zona (doc. 19). I al costat dels noms de la seva llista informaven de les professions dels seus membres, amb un to d’humor i de crítica social (doc. 20).
L’interès i l’expectació d’aquesta contesa electoral va fer que les Associacions de Veïns, com per exemple les de Can Nadal i de Can Calders, organitzessin debats i taules rodones entre els candidats (doc. 21). També van dedicar-hi alguna informació en el seus fulls informatius (doc. 22).

Els resultats de les eleccions del 3 d’abril van donar la victòria a les forces polítiques d’esquerra, amb 9 regidors del PSUC, 7 del PSC, 3 de CiU i 2 de la UCD. Les llistes d'ERC, Alternativa Municipal de Vecinos i Progresistas y Galantes no van aconseguir representació. La premsa va remarcar aquest esdeveniment, i l’eufòria es constata en aquesta crònica de la caravana de vehicles per agrair els resultats electorals (doc. 23).
El nou consistori es va constituir el dia 13 d’abril en una sessió del matí, on va ser escollit alcalde Francesc Baltasar, el cap de la llista del PSUC. Després, per la Diada de Sant Jordi, el consistori es va presentar a la població en un acte amb la plaça de la Vila plena de gom a gom. Començava un període en el qual tot estava per fer.

Molts anys després Francesc Baltasar i Albesa, alcalde de Sant Feliu de Llobregat de 1979 al 2000, explicava l'experiència viscuda. L'arxiu conserva aquest llegat procedent del projecte del memorial democràtic del Centre d'Estudis Comarcal del Baix Llobregat del qual us oferim un petit tast. (doc.24)

Informació de les fotografies i vídeo:

1. Taula rodona dels caps de llista de les primeres eleccions municipals de Sant Feliu de Llobregat de la democràcia. L’acte el va organitzar l'Associació de Veïns Can Calders. D'esquerra a dreta, 1r, representant de Progresistas y Galantes, 2n. Rafel Prats del PSC-PSOE, 3r. Francesc Baltasar Albesa del PSUC, 4t. Àngel Merino del MCC-OIC, 5è. Jaume Noguera d'ERC, 6è. Gaspar Morer CDC, 7è. Enrique Martínez Marin, d’Alternativa Municipal de Vecinos (AMV), 8a. Àgueda Abarrategui de l'Associació de Veïns Can Calders. Fotògraf desconegut. 1979. ACBL. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció ciutadana d’imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació de Josep Miquel Ardanuy. Signatura: ACBL51-90-N-8388.


2. Presentació de la candidatura d'Organització d'Esquerra Comunista OEC en coalició amb MCC Moviment Comunista de Catalunya a la seu del partit per les eleccions municipals de 1979. D'esquerra a dreta: Pere Codorniu Mitjavila que va presentar l'acte (integrava la candidatura independent), Joana Martínez (segona de la candidatura) i Àngel Merino Benito que encapçalava la candidatura. Fotògraf desconegut. 1979. ACBL. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció ciutadana d’imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació Pere Codorniu Mitjavila. Signatura: ACBL51-90-N-7881.


3. Acte electoral convocat pel partit “Progresistas y Galantes”, candidatura singular que es presentava a les eleccions municipals de 1979. La consigna era que el públic assistís amb paraigües estesos donat que hi havia el perill que els organitzadors tiressin ous, que era el símbol de la candidatura (un ou amb un ull). El cap de la llista Juan Manuel Lebrón "El bragues" va fer el parlament disfressat de Superman. Fotògraf desconegut. ACBL. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció ciutadana d’imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació Josep Miquel Ardanuy, Signatura: ACBL51-90-N-8387.


4. Festa de celebració de la victòria del PSUC a les eleccions municipals de Sant Feliu de Llobregat de 1979. Era a la sala de l'antic cinema del Casino Santfeliuenc. D’esquerra a dreta: Alejandro Huerga Barquín, Antonio de Oses Leiva, Francesc Baltasar i Albesa, Jaume Bosch i Mestres, Maria Comellas i Doñate i, Felip Alcántara Arellano. 1979. Fotògraf: Nicolas Vargas. ACBL. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons PSUC-Iniciativa per Catalunya. Signatura. ACBL50-4-N-640.


5. El nou consistori es presenta a la població el dia de Sant Jordi, després de prendre possessió dies abans. Parlament de l'alcalde Francesc Baltasar a la plaça de la Vila. Apareixen, d'esquerra a dreta, 1. Francisco Romero, 2. Savador Bertrán, 3. Felipe Alcántara, 4. Ferran Artigas, 5. Joan Antonio Cortado, 6. Joan Carné, 7. Gaspar Morer, 8. Francesc Baltasar, 9. Jaume Bosch, 10. Serafín Fernández, 11. Isabel Molina, 12. Vicenç París (?), 13. Juan Sánchez, 14. Antonio de Oses, 15. Maria Comellas. S'observa que estan a la plaça damunt d'una tarima. Al fons s'observen els balcons i finestres de l'edifici de l'Ajuntament amb banderes i domassos. ACBL. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Doc. 24: vídeo de l'entrevista d’Elionor Sellés a Francesc Baltasar Albesa, primer alcalde democràtic de Sant Feliu de Llobregat. Producció del vídeo: Nolasc Riba. 19 de febrer de 2009. Entrevista realitzada durant la seva etapa com a conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Fons del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat. Projecte “El Memorial Democràtic del Baix Llobregat: de les experiències personals a l'èxit col.lectiu”.

Més informació