• Imprimeix

Centenari de l'estada de Picasso a la platja de Coma-ruga

Picasso i Olga Khokhlova es van allotjar a l'Hotel-Balneari Oriental Miramar de Coma-ruga

23/10/2017 12:10
Inauguració de l'exposició "1917. Picasso a Barcelona"

Factura del Gran Hotel Balneario Oriental Miramar a nom de Pablo Ruiz Coma-ruga, 14 de juliol del 1917 Musée national Picasso-Paris Successió Picasso, 1992 © RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / imatge RMN-GP

Inauguració de l'exposició "1917. Picasso a Barcelona"

Vista de la platja de Coma-ruga, amb l’Hotel Balneari Oriental Miramar [1910-1920] Fototipia Thomas. Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Col. Família Trillas.

Inauguració de l'exposició "1917. Picasso a Barcelona"

Inauguració de l'exposició. D'esquerra a dreta: Nati Castejón, directora de l'ACBP, Malén Gual, comissària de l'exposició i Àngel Archilla, investigador.

Inauguració de l'exposició "1917. Picasso a Barcelona"

 

El 25 d’octubre s’ha inaugurat l’exposició "1917. Picasso a Barcelona" al Museu Picasso de Barcelona. En aquesta exposició, que es podrà visitar fins al 28 de gener de 2018, es presenta la darrera estada prolongada de Pablo Picasso (Màlaga,1881 - Mogins,1973) a Barcelona d’encà que el 1904 es va instal·lar a París. Picasso va estar a la ciutat de Barcelona de juny a novembre de 1917, acompanyat de la ballarina rusa Olga Khokhlova (Nizhyn,1891 – Cannes,1955), la dona amb la qual  es va casar a París un any després i amb qui va tenir el seu primer fill, Paulo (1921-1975). La seva relació va acabar definitivament el 1935, malgrat que el divorci mai no es va fer efectiu.

En aquesta exposició es mostra la seva activitat com a pintor, però també els seus contactes amb els amics, els homenatges rebuts, la participació en actes i els seus moments d’oci.  L’arxiu personal conservat al Musée National Picasso de París ha permès documentar l’estada de Picasso i la seva parella a l’Hotel -Balneari Oriental Miramar de la platja de Coma-ruga gràcies a la factura guardada per Picasso, en què es detalla que va pagar 25,75 pessetes pel servei de tartana, allotjament  i altres despeses extraordinàries. Val a dir que Picasso va venir d’incògnit –va signar com a Pablo Ruiz-. Això tal vegada explica que la seva presència a Coma-ruga no es comentés en les cròniques de la premsa de l’època. L'Arxiu Comarcal del Baix Penedès ha col·laborat documentant la seva estada a la platja de Coma-ruga.

 Segurament seduïts per les meravelles que la premsa barcelonina difonia sobre la platja de Coma-ruga, Picasso i Olga Khokhlova van fer-hi una estada el 14 de juliol de 1917. Certament, aquesta platja, de sorra fina i d’aigües poc profundes, fou i encara és, especialment a l’estiu, un reclam per als banyistes i els visitants; d’altra banda, cal aclarir que, a principis del segle XX, la proximitat de l’estació del ferrocarril, els servei de carruatges i tartanes que unia l’estació i la platja, les facilitats que oferia la companyia ferroviària en època estival, amb bitllets reduïts d’anada i tornada, i les qualitats mineromedicinals de les aigües dels estanys que hi havia en aquest lloc, van facilitar encara més l’arribada de visitants i estiuejants.

El barri de Coma-ruga, que es va anar formant al voltant d’aquests estanys, va pertànyer al municipi de Sant Vicenç de Calders fins al 1946, quan es va agregar al terme del Vendrell. S’escau que el 1917 Sant Vicenç de Calders comptava amb 353 habitants, dels quals 120 aproximadament vivien a la platja; val a dir que la majoria eren treballadors de la companyia ferroviària que vivien als pavellons de l’estació de Sant Vicenç de Calders, inaugurada el 1887. Pel que fa a la resta, o bé habitava les masies o bé eren els propietaris dels establiments que, des de finals del segle XIX, s’havien anat aixecant per oferir esbarjo i banys.

Com molts altres visitants i estiuejants, Picasso i Olga Khokhlova van arribar amb tren a l’estació de Sant Vicenç de Calders, procedents de Barcelona. Tot seguit, una tartana els va traslladar fins a l’Hotel-balnerari Oriental Miramar, situat a uns 800 metres de l’estació. En aquest trajecte tan curt, aproximadament uns cinc minuts, la parella va poder contemplar un paisatge d’estanys i maresmes, tranquil i relaxant, però sobretot molt diferent de l’actual, ja que només hi havia alguns cafès i restaurants i, a tot estirar, una dotzena de cases properes a la platja, la qual era plena de casetes de bany que les famílies estiuejants hi instal·laven.

L’Hotel-balneari Oriental Miramar, propietat de la família Trillas, fou inaugurat l’estiu de 1907. Des del punt de vista arquitectònic era un edifici atractiu i molt confortable, amb tots els serveis de l’època: aigua corrent, llum i telèfon. L’entrada gaudia d’un jardí ampli i ombrat; les habitacions eren acollidores, ben ventilades i moblades amb gust. Pel que fa al restaurant, disposava de servei a la carta i de grans menjadors, amb una espaiosa terrassa que tenia vistes panoràmiques sobre la platja i els estanys; a més a més, acollia dinars i banquets de personalitats, grups i entitats de les comarques tarragonines. El balneari, per la seva banda, comptava amb servei mèdic i banys de pila que aprofitaven les propietats mineromedicinals de les aigües dels estanys, i també oferia banys de mar, per la qual cosa posava a disposició dels banyistes dues grans barraques, una per a homes i l’altra per a dones, a fi que es poguessin canviar de roba.

Val a dir que, uns vint dies després de l’estada de Picasso i Olga Khokhlova a Coma-ruga, concretament el 5 d’agost de 1917, les famílies estiuejants i els establiments de banys, els cafès i els restaurants van organitzar la primera festa major amb la finalitat de dinamitzar l’ambient estiuenc.

(Text elaborat per Nativitat Castejón, directora de l'ACBP i Àngel P. Archilla, investigador)