• Imprimeix

La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L’Havana: ‘El Casal català de l’Havana’

Organització i digitalització de més de 10.000 imatges digitals, corresponents al repartiment de socors realitzat per l’entitat entre els anys 1936-1946 que ingressen a l’Arxiu Nacional de Catalunya

09/06/2015 11:06
Seu de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l'Havana

Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l'Havana. ASF: Juan Alonso

Correspondència Francesc Macià

Correspondència Francesc Macià

Procés de digitalització

Procés de digitalització. ASF: Juan Alonso

La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L'Havana és la més antiga de les associacions creades pels emigrants catalans. La Beneficència Catalana, com se la coneix popularment a Cuba, fou constituïda oficialment l'any 1841, per iniciativa d'un grup de catalans establerts a l'illa, amb l'objecte d'oferir auxili als emigrants d'origen català sense recursos econòmics.

Amb el pas del anys, i en la mesura en què el temps va fer desaparèixer altres associacions d'emigrants catalans amb un perfil més lúdic o cultural, la Beneficència Catalana incorporà a la funció assistencial que li donà origen, activitats de caire cultural i festiu. Amb més de 170 anys d'història sobre les seves espatlles, l'entitat ha estat capaç de sobreviure a la desfeta colonial, al procés revolucionari cubà, a la involució dels fluxos migratoris, i a la crisi econòmica que assolà el país rere la dissolució del Bloc Comunista; i ha acumulat un llegat documental que ens ofereix un testimoni de primera mà sobre les estratègies d'integració econòmica i social dels emigrants catalans a Cuba, la resposta de la comunitat catalana als esdeveniments històrics dintre i fora del país, i el manteniment de la identitat i dels lligams amb la terra d'origen.

Conscient de l'interès del seu patrimoni documental, l'entitat va inaugurar el 1996 un servei d'arxiu dirigit per la Luisa Ribot que, l'any 2011, atenia una mitjana anual de més d'una vintena d'investigadors, nacionals i estrangers, i més de 150 consultes de ciutadans cubans, dirigides, en la seva major part, a obtenir la informació necessària per exercir el dret a tramitar la sol·licitud de nacionalitat reconegut per la Llei de la Memòria Històrica.

Desenvolupament del projecte:

El juliol del 2010 Arxivers sense Fronteres va assumir la coordinació del projecte de digitalització de l'arxiu històric de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L'Havana. La digitalització del fons pretén garantir la conservació de la informació a llarg termini i facilitar-ne l'accés i la difusió, a través del dipòsit d'una còpia digital a l'Arxiu Nacional de Catalunya (Dipòsit Digital d'Arxius de Catalunya, DIDAC) per a la seva consulta en línia, una possibilitat avui inviable per a l'entitat, donades les restriccions d'accés a Internet que hi ha actualment a l'illa.

Els treballs s'han centrat en dos blocs documentals: Correspondencia i Socorros. El primer inclou els escrits rebuts o emesos per l'entitat entre 1914 i 1987, i ens permet obtenir una radiografia de les relacions de l'entitat amb els propis associats, amb l'administració espanyola i cubana, i amb les restants associacions regionals d'emigrants espanyols, tant catalans com d'altres regions, dintre i fora de Cuba.

La documentació de Socorros, amb una caràcter més seriat i administratiu, generada entorn la funció assistencial que articulà l'activitat de l'entitat fins la segona meitat del segle XX, ens descobreix les històries d'aquells que van fracassar en el seu intent per fer les Amèriques, i ens apropa a la comprensió de les relacions de poder i les diferències de classe existents en el si de la comunitat d'emigrants.

En el moment d'iniciar el projecte, es va optar per l'ús d'una càmera fotogràfica rèflex, en condicions de llum ambient, entre altres motius perquè les dificultats de proveïment dintre de Cuba i els entrebancs duaners per a la importació d'equipaments feien difícil dotar l'arxiu d'un escàner adient.

El resultat dels treballs ha estat la digitalització del fons i la seva posada en disposició dels ciutadans a través de l'Arxiu Nacional de Catalunya.