• Imprimeix

Les fonts socials: la condició de la classe obrera

Al segle XIX, amb la industrialització es van crear nous grups socials, els industrials, propietaris dels medis de producció, i la classe obrera o proletariat, que va aportar la seva força de treball a canvi d’un salari. Una part important de la població pagesa es va desplaçar cap a les fàbriques i va proporcionar la força necessària per moure les màquines o manipular els objectes que es fabricaven (vegeu les migracions a partir dels padrons d’habitants d’aquesta època). El treball a la fàbrica era en condicions molt dures de 14 a 16 hores diàries i només es cobrava el jornal els dies que es treballava. L’Arxiu Comarcal conserva documentació sobre l’evolució de les condicions socials dels treballadors i treballadores i sobre la conflictivitat obrera.

20/10/2015 11:10
1.  Interior de la fàbrica tèxtil de Gabriel Vila Coll a la sala d'ordidors. Interior de la fàbrica tèxtil de Gabriel Vila Coll, a la sala d'ordidors. La dona de l'esquerra té a la mà la faixa (unió de tots els fils). Aquests fils passen al corró que està darrera, fet de llistons (S'anomena bóta). Totes les faixes passen de la bóta al plegador. L’home del mig manipula el rellotge que controlarà les voltes que dóna la bóta. Fotògraf: Agustí Salvador .Signatura ACBL-50-01-T2-101

1. Interior de la fàbrica tèxtil de Gabriel Vila Coll a la sala d'ordidors. Interior de la fàbrica tèxtil de Gabriel Vila Coll, a la sala d'ordidors. La dona de l'esquerra té a la mà la faixa (unió de tots els fils). Aquests fils passen al corró que està darrera, fet de llistons (S'anomena bóta). Totes les faixes passen de la bóta al plegador. L’home del mig manipula el rellotge que controlarà les voltes que dóna la bóta. Fotògraf: Agustí Salvador .Signatura ACBL-50-01-T2-101

2. Full imprès de propaganda de la celebració d’un míting amb motiu de les vagues de 1913.  Expedient referit a la vaga de 1913. Signatura ACBL-50-01-T2-503

2. Full imprès de propaganda de la celebració d’un míting amb motiu de les vagues de 1913. Expedient referit a la vaga de 1913. Signatura ACBL-50-01-T2-503

3. Pisos Bertrand, projectats per Gabriel Borrell, arquitecte municipal. Fotògraf desconegut. Fotògraf: Agustí Salvador. Signatura ACBL-50-01-T2-38

3. Pisos Bertrand, projectats per Gabriel Borrell, arquitecte municipal. Fotògraf desconegut. Fotògraf: Agustí Salvador. Signatura ACBL-50-01-T2-38

4. Junta de l’«Ateneo Libre del Llobregat» de 1881. Fotògraf desconegut. Fons Ateneu Santfeliuenc.

4. Junta de l’«Ateneo Libre del Llobregat» de 1881. Fotògraf desconegut. Fons Ateneu Santfeliuenc.

La documentació de l’Arxiu de caràcter social, comença a partir de 1900, amb la primera legislació sobre aquesta matèria. Aleshores es va legislar sobre els accidents laborals i el treball de les dones i els nens. L’Estat va crear l’Institut de Reformes Socials (1903-1924) que tenia un seguit d’atribucions concretes (doc. 1). L’objectiu era que fos un punt de trobada neutral entre representants de la patronal i de la classe obrera. A la pràctica era un mitjà per garantir que les lleis tutelars es complissin i per a frenar la conflictivitat del proletariat a través d’una legislació laboral que aturés les reivindicacions obreres.

Al redós de les primeres disposicions legals de contingut social, van néixer, el 1900, les Juntes Locals i Provincials de Reformes Socials, que van seguir criteris d’actuació conjunta a partir de 1904. Aquestes juntes tenien com a objectiu inspeccionar els centres de treball, procurar la creació de jurats mixtes de patrons i obrers, atendre les reclamacions que uns i altres els elevessin per a la seva deliberació i vetllar pel compliment de la Llei. Depenien de l’Institut de Reformes socials (doc. 2). Les presidien els alcaldes i els governadors civils. A Sant Feliu de Llobregat es va crear una d’aquestes juntes. L’integrava l’alcalde, el rector, el metge titular i a més a més els vocals patrons i obrers, que podien ser més de sis per cadascuna de les parts representades, tot i que l’habitual era que en fossin quatre (doc. 2). Supervisaven el compliment dels reglaments de treball de les empreses (doc. 3) de les festes (doc. 4) i feien de mediadores en els conflictes laborals (doc. 5).

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat també conserva la documentació del Tribunal Industrial del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat del període de 1924-1938. Aquests tribunals van ser els antecedents de les magistratures de treball. Els composaven 15 jurats patrons i 15 jurats obrers dels municipis del partit judicial. Tenien competències sobre les reclamacions judicials de caràcter civil entre patrons i obrers, les rescissions de contractes d'arrendaments de serveis, de contractes de treball o d'aprenentatge i els litigis per a l'aplicació de la Llei d'accidents de treball. L'alcalde, com a president de la Junta de Local de Reformes Socials, s’encarregava de la formació de les llistes electorals que constituïen el cens que servia per a l'elecció dels jurats patrons i jurats obrers. Com a exemple us mostrem un litigi per un accident laboral d’un treballador de l’empresa  de la Sànson, quan la fàbrica encara es trobava al municipi veí de Sant Just Desvern (doc. 6).

L'any 1931, per mitjà de la Llei de 27 de novembre, es creen els jurats mixtos -d'obrers i patrons-, que van assumir una part de les funcions d'arbitratge i conciliació que tenien els tribunals industrials. 

Alhora que l’Estat prenia consciencia de la importància de legislar per evitar la conflictivitat social, els empresaris vetllaven de forma paternalista pels seus treballadors amb l’objectiu de desactivar les reivindicacions laborals. Això ho van fer a través de la prestació de serveis, com el servei de guarderia per als nens i les nenes de les dones treballadores de can Bertrand, a càrrec de les monges carmelites; o la construcció d’habitatge obrer, com els pisos Bertrand de 1923, dissenyat per Gabriel Borrell, arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat, que anys abans, havia teoritzat sobre com hauria de ser l’habitatge obrer (doc. 7).

L’Arxiu també custodia el fons de la Cooperativa de la Colònia Güell, una iniciativa dels treballadors que va comptar amb l’ajut d’Eusebi Güell. Era una societat on els habitants de la colònia compraven els queviures a un preu més baix que a altres establiments. Estava dirigida per una junta que s’encarregava de comprar i vendre els productes, repartint els beneficis entre tots els socis a final d’any. (doc. 13)

A l’empara de la industrialització van néixer noves formes de sociabilitat, de cultura i de lleure. A finals del segle XIX es van crear les tres grans entitats recreatives de Sant Feliu de Llobregat: el Casino Santfeliuenc, l’«Ateneo Libre del Llobregat» i La Unió Coral, les dues últimes de clara significació obrera i la primera  amb fabricants entre els socis fundadors (doc. 8). L’Ateneu, fins i tot, va crear unes escoles per formar a la classe obrera, amb classes nocturnes, des de l’any 1883, per als nois que treballaven, i diürnes, a partir de 1893, només per a nens (doc. 9). L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva els fons de les tres entitats amb sèries completes d’actes des dels seus inicis.

Durant el període de la Guerra Civil es van col·lectivitzar les fàbriques i els tallers. A partir de l’alçament, molts empresaris van marxar del país i aleshores es va posar en pràctica un nou règim productiu. Les assemblees de treballadors de les fàbriques van nomenar comitès obrers que es van encarregar de fiscalitzar la gestió de les empreses. L’Arxiu conserva documentació que hi fa referència. Es tracta d’escrits del Comitè Local de Milícies Antifeixistes del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. (doc. 10 i doc. 11). En els casos d’abandó dels antics titulars, la gestió de l’empresa la van assumir els propis comitès. Un exemple és la col·lectivització de la fàbrica «Aluminio Hispano Suiza», de la qual es conserva l’expedient, l’únic document d'aquest fons empresarial que ha pogut ingressar a l’Arxiu (doc. 12).

 

Bibliografia

ANTOLIN, Pilar, FERRERAS, Enric i G. LARIOS, Agustí, Els Inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat : 1850-1914. Sant Feliu de Llobregat : Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ; Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.

BORRELL, G.; MERCADER, C, «La casa obrera», España Social. Publicación de la Sección Española de la Associacción Internacional para la Protección Legal de los Trabajadores, núm. 5, setembre-octubre de 1910.- Fotògraf Agustí Salvador. 1935.

LUQUE FERNÁNDEZ, Rafael, «Les juntes de reformes socials i l’intervencionisme de l’Estat en el món del treball de Catalunya» Tesis doctoral presentada a la UAB, 2011.

SANTACANA, Carles, Les col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserra: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 1989.

TARDÀ, Joan, Republicans i catalanistes al Baix Llobregat a principi del segle XX : modernització dels comportaments polítics i socials (1900-1923). Sant Feliu de Llobregat : Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ; Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991.