• Imprimeix

Tecnologia de la indústria a través dels documents d'Arxiu.

La documentació que es custodia a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat permet d’estudiar l’evolució tecnològica a la indústria santfeliuenca. El fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb les sèries documentals dels expedients de legalització de maquinària, les actes d’inspeccions industrials, la contribució o matrícula industrial i els expedients d’activitats classificades ens mostren la maquinària necessària que intervé en els processos de fabricació industrial.

23/10/2015 08:10
Foto 1. Recinte on estava ubicada la màquina de vapor de la fàbrica tèxtil Bertrand, a peu de la xemeneia. Anys 1966-1970. Fotògraf: Desconegut.  Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de l’Abans.

Foto 1. Recinte on estava ubicada la màquina de vapor de la fàbrica tèxtil Bertrand, a peu de la xemeneia. Anys 1966-1970. Fotògraf: Desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de l’Abans.

Foto 2. Màquina de vapor de la fàbrica tèxtil de can Güell. Anys 1900-1905.Fotògraf: Desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de l’Abans

Foto 2. Màquina de vapor de la fàbrica tèxtil de can Güell. Anys 1900-1905.Fotògraf: Desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de l’Abans

Foto 3. Interior d’una fàbrica tèxtil, amb els embarrats i els ordidors. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvadó. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Foto 3. Interior d’una fàbrica tèxtil, amb els embarrats i els ordidors. Any 1935. Fotògraf: Agustí Salvadó. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Foto 4. Interior del taller metal·lúrgic Estapé, en el carrer de la Constitució. Anys 1940-1950. Fotògraf: Desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de l’Abans.

Foto 4. Interior del taller metal·lúrgic Estapé, en el carrer de la Constitució. Anys 1940-1950. Fotògraf: Desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de l’Abans.

Foto 5. Motor de gasolina de la fàbrica tèxtil de Pere Roma, cal pelesquenes. Va ser instal·lat per les restriccions elèctriques de la postguerra. Anys 1946-1947. Fotògraf: Francesc Codina. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d’Imatges reproduïdes de Sant Feliu de Llobregat. Imatge cedida per Anna Codina Coca.

Foto 5. Motor de gasolina de la fàbrica tèxtil de Pere Roma, cal pelesquenes. Va ser instal·lat per les restriccions elèctriques de la postguerra. Anys 1946-1947. Fotògraf: Francesc Codina. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d’Imatges reproduïdes de Sant Feliu de Llobregat. Imatge cedida per Anna Codina Coca.

Cal tenir en compta la finalitat perquè s’elabora aquesta documentació, que per una banda és fiscal, a fi de determinar el tribut que s’ha d’abonar a l’Ajuntament per part de les empreses, en funció de la potència dels motors que s’hi instal·len. Per l’altra, determinar que l’activitat no produeixi molèsties ni perills a la resta de la població. Hem de pensar que si bé les indústries de gran envergadura com les grans fàbriques tèxtils acostumen a situar-se als afores de la població, hi haurà molta quantitat de tallers metal·lúrgics i foneries que s’ubicaran en annexes, patis o dependències de les pròpies cases particulars del nucli urbà, que també serveixen d’habitatges. Aquest fet farà que hi hagi instruccions  precises pel que fa a la instal·lació de determinats elements motrius.

De bon principi, la font d’energia que generarà el moviment de la maquinària de les fàbriques determinarà el tipus d’enginy principal a instal·lar. Així, seran les màquines de vapor estàtiques amb les corresponents calderes, aquelles alimentades amb carbó, les que seran habituals a les fàbriques tèxtils de can Bertrand, cal Corrons o Solà-Sert i a can Güell. A finals del segle XIX, l’any 1898, arriba l’enllumenat elèctric públic a la població, fet que provoca la progressiva adaptació de la industria ala novafont d’energia.

En podem veure exemples, com el (Doc. 01) de l’any 1873, de la planificació de les calderes de vapor, sol·licitada per Manuel Bertrand per a la seva industria tèxtil. Es tracta d’un fragment de l’expedient de legalització de maquinària. A la (Foto 1) podem observar el recinte on estava ubicada la màquina de vapor de can Bertrand, a peu de l’alta xemeneia que extreia el fum amb les substàncies volàtils del carbó consumit per a l’escalfament de d’aigua. Calia que les màquines i calderes estiguessin situades en llocs aïllats de la resta de les instal·lacions, sobretot  pel risc d’explosió.

En el (Doc. 02) veiem la planta i l’alçat de la xemeneia de la màquina de vapor de la fàbrica tèxtil de Solà-Sert, ubicada a la riera de Pahissa. En el (Doc. 03) es veu la llegenda i l’alçat de les sales de calderes i de màquines. Detalls constructius de l’alçat de dependències d’assecadors, de blanqueig i d’il·luminació natural de la mateixa industria, com també de la seva distribució en planta els podem veure en el (Doc. 04). Els generadors de vapor també són sol·licitats per la indústria La Nueva Industrial Textil, que no ens consta s’arribés a construir (Doc. 05).Corresponen tots aquests documents a  fragments de l’expedient de legalització de maquinària.

De la fàbrica de can Güell, podem conèixer la màquina de vapor que subministrava el moviment a tota la fàbrica, amb el seu maquinista Llorenç Pagès (Foto 2). Anys més tard, ja amb l’energia elèctrica, l’any 1913, la mateixa empresa, amb el nom social de Francisco y Gabriel Vila, demana la legalització d’aquest tipus d’instal·lació, amb els plànols d’ubicació (Doc. 06). Els típics embarrats que donaven el moviment d’un sol motor a tot el conjunt de maquinària com els ordidors i els telers es poden observar en aquestes fotografies de l’any 1935 d’interiors de fàbriques tèxtils. (Fotos 3 i 4), i de tallers metal·lúrgics, com aquesta empresa de J. Estapé (Foto 5)

La indústria metal·lúrgica prospera i s’especialitza sobretot en la fabricació d’aixetes tant domèstiques com industrials. Sovintejaven les peticions de legalització de motors elèctrics en aquest sector, i podem observar-ne exemples diversos, amb l’especificació de torns, polidores, llauneria, etc, com aquesta de la fàbrica de lampisteria i foneria de metalls de Francisco Ribas Florensa, de 1913. (Doc. 07) i aquesta sol·licitud de Joaquim Badet (Doc. 08).

Les declaracions de motors elèctrics que disposen les indústries també permet de conèixer els fabricants dels motors i la potència, dada que interessa a l’administració per aplicar l’impost corresponent. En aquest exemple de 1925 del taller metal·lúrgic d’Òscar Fanés situat a la carretera de Laureà Miró, llegim que disposa de 3 motors (Doc. 09). És de remarcar el text que apareix al final de l’imprès on indica que les declaracions falses poden ser objecte de responsabilitat i la negativa a omplir la declaració comportarà una inspecció del centre de treball. També exposem un document del fons Bertrand CA que demostra l’adquisició de maquinaria a l’estranger, en concret de calderes de vapor multitubulars de la firma francesa Chalaux, de finals del segle XIX (Doc. 10)

Els fulls d’inspecció contenien una columna d’aparells legalitzats i una altra de no legalitzats tal com es veu en els exemples del (Doc. 11) dels anys 1927 i 1929 de la foneria de ferro de Pere Fisas, la fàbrica de productes químics de Pedro Àlvarez i el taller metal·lúrgic de Llorenç Bosch. El terme cubilot que apareix en una de les inspeccions correspon a un forn cilíndric de xapa de ferro revestida interiorment de maons refractaris, destinat a la refosa del ferro colat. Hi ha el (Doc. 12) de 1921 que mostra un dibuix en secció d’un cubilot, per a la legalització d’aquest aparell sol·licitada per a una foneria d’Antoni Torres Suñol a la carretera de Laureà Miró, 162.

L’activitat de terrisseria, present a la ciutat, apareix en peticions de legalització de motors, com és aquest document presentat per Valentí Grané, amb el plànol de les instal·lacions, i el lloc que ha d’ocupar aquest motor per moure dos forns de fang, a la carretera de Laureà Miró. (Doc. 13).

Per últim, els anys de la postguerra, amb les restriccions elèctriques, van impulsar les peticions per instal·lar màquines de vapor o motors de gasolina, com és el cas que il·lustra el (Doc. 14) de l’any 1947 a la Industrial Sedera, ubicada en el recinte Bertrand. En concret demanen el permís per instal·lar una màquina de vapor i un alternador per compensar la falta d’electricitat. La (Fot. 6) ens mostra el motor de gasolina que van instal·lar a la fàbrica tèxtil de Pere Roma, cal Pelesquenes, la dècada de 1940 per les mateixes raons esmentades.

 

 

Documentació:

Tots els documents a excepció del número 10 pertanyen a la sèrie documental d’expedients de legalització de maquinària, de l’any 1873 a 1947, del Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

 

El document 10 pertany a Fons Bertrand CA. Gestió de patrimoni, maquinària i avituallament. Correspondència. 1890-1899.