• Imprimeix

Les fonts empresarials: el sector tèxtil i els tallers metal.lúrgic d’aixetes.

A partir dels fons empresarials podem conèixer el funcionament intern de les indústries perquè és una documentació que reflecteixen tots els aspectes de la gestió de l’empresa. Entre les tipologies documentals, hi ha documentació sobre la constitució de la societat, els òrgans de govern, la direcció general de l’empresa, la gestió del patrimoni, els afers jurídics, la gestió dels recursos econòmics, el proveïment, la producció, la gestió comercial i la gestió dels recursos humans, entre altres aspectes.

02/11/2015 11:11
1.- Treballadores de la fàbrica J. J. Bertrand. 1890-1900. Fotògraf: desconegut.

1.- Treballadores de la fàbrica J. J. Bertrand. 1890-1900. Fotògraf: desconegut.

2.- Mostrari de robes de franela de Bertrand C.A. 1930. Fons Bertrand CA.

2.- Mostrari de robes de franela de Bertrand C.A. 1930. Fons Bertrand CA.

3.- Joan Estapé Ribas

3.- Joan Estapé Ribas. Va ser el creador de la foneria de Ca l'Estapé. Informa: Miquel Estapé. 1895. Fotògraf: Rogelio López. CC. Donació Miquel Estapé Rius.

4.- Gravat del catàleg d’aixetes de la fàbrica de Joan Estapé, després de Miquel Estapé [aprox. 1920-1930]

4.- Gravat del catàleg d’aixetes de la fàbrica de Joan Estapé, després de Miquel Estapé [aprox. 1920-1930]

5.- Façana de la foneria de metalls de Miquel Estapé

5.- Façana de la foneria de metalls de Miquel Estapé. A la planta superior hi havia l'habitatge, era al carrer de la Constitució. Ca. 1985. Fotògraf: Antoni Mañosa Basas Donació Miquel Estapé Rius.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva dos fons referits a la industria de Sant Feliu de Llobregat, un és Bertrand C.A. i l’altre, la Foneria i Taller Metal·lúrgic de Miquel Estapé. Ambdós pertanyen a sectors emblemàtics de la ciutat, el tèxtil i la fabricació d’aixetes.

La fàbrica Bertrand és una de les fàbriques pioneres del sector tèxtil del Baix Llobregat. El fundador va ser Manuel Bertrand Cortalé. Aquest industrial va néixer a La Roca de l'Albera (Vallespir), l'any 1807, i va morir a Sant Feliu de Llobregat el 20 de març de 1884, amb 77 anys. Manuel Bertrand era francès de nacionalitat i el menor d'una família amb set fills (doc. 1). Ell va crear el patrimoni immobiliari i industrial. Al principi es va dedicar al comerç, primer com a depenent, i més tard, com a director de diverses cases comercials, fins a establir-se pel seu compte. El seus contactes comercials el van portar a instal·lar-se a Catalunya. L'any 1846, va vendre els seus negocis comercials i va llogar als comtes de Sobradiel el Palau Reial de Molins de Rei, on va iniciar l'activitat industrial a partir d'establir una petita fàbrica de mocadors i estampats a mà (doc. 2 i 3).

L'any 1858, dotze anys desprès d'iniciar la seva activitat industrial, va entrar com a soci a Olivet, Pujol i Companyia, una societat fundada un any abans. El fabricant va comprar la participació d'en Pujol pel preu de 40.000 pessetes. La nova societat Olivet, Bertrand i Companyia tenia com a objectiu elaborar panes i demés articles, i per això va llogar la fàbrica de Narcís Menard, a Rubí, que havia estat la primera fàbrica d'aquest municipi. Aquell mateix any va iniciar la compra de diverses finques a Sant Feliu de Llobregat destinades a residència i fàbrica (doc. 4).

L'any 1860 va començar el procés de fabricació a Sant Feliu amb una taula d'estampació, 2 màquines de pintar de cilindre i 1 planta d’ ebullició. L'any 1871 inicià l'activitat de la filatura i del teixit. El 1873 va instal·lar la primera màquina de vapor a la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat. El 1884 va fer una nova  ampliació de la fàbrica. Llavors hi havia les seccions de filatura, teixit, fàbrica de panes, tints, blanqueig, estampació i acabats.     

L'any 1872 es va acabar de construir la fàbrica Vapor Vell de Rubí.      

A la mort de Manuel Bertrand i Cortalé, els seus fills petits, Joan i Josep, van continuar amb la gestió de les fàbriques i del patrimoni, mentre que el primogènit, Manuel Bertrand i Salsas (1848 o 1849), va anar a treballar a l'empresa del seu sogre, Eusebi Serra Clarós. Aquestes aliances van donar lloc a l'empresa Bertrand i Serra, una de les més importants de Catalunya, amb fàbriques a Manresa, Sant Fruitós de Bages i Barcelona. El continuador de la nissaga va ser Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945), un dels grans industrials del moment, propietari també de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.

Entre 1884 i1889, l'empresa de la branca originària es va anomenar Vídua de Manuel Bertrand. Durant aquests anys, es va compensar econòmicament l'hereu i es va distribuir el patrimoni entre la segona generació dels Bertrand. Mes tard, entre 1889 i 1910, la societat va rebre el nom de J.J. Bertrand, fins a la dissolució de la societat per la separació dels dos germans Joan i Josep. Joan Bertrand es va quedar al capdavant de l'empresa que després va rebre altres noms: Bertrand Comercial Anònima (1923-1953), Bertrand C.A. (1953-1992) i Bertrand SA, des de 1992 fins a l'actualitat.

Els Bertrand estaven especialitzats en teixits de cotó i panes. La seva  factoria de Sant Feliu va ser la més important del municipi (doc. 5). L'empresa va donar feina a molts treballadors i treballadores. En alguns moments, al menys un membre de cada tres famílies sanfeliuenques treballava a can Bertrand. Per exemple el 1897, quan Sant Feliu tenia 3309 habitants, hi treballaven 539 persones - 307 dones i 232 homes.

Les fàbriques van tenir un punt de màxim esplendor durant el període de la Primera Guerra Mundial, gràcies a la neutralitat espanyola que va afavorir les exportacions a l'estranger (doc. 6). Durant la Guerra Civil els propietaris van marxar de Catalunya i l’empresa es va col·lectivitzar (doc. 7 i doc. 8). Després la postguerra van afectar l'empresa que no va assolir els nivells de producció anterior. L'any 1961 va tancar la fàbrica de Sant Feliu, més tard, les de Rubí, molt afectades per les riuades de 1962. Les naus industrials de Sant Feliu van donar estatge, fins fa poc, a altres activitats del sector secundari.

El fons conté documentació sobre costos salarials (doc. 9), sobre comptabilitat (doc.10) tecnologia (doc. 11), consums de fonts d’energia (doc. 12), acció social en el municipi de Sant Feliu de Llobregat, com la construcció de les casetes dels carrers de Santa Maria i Sant Antoni (doc. 13), entre altres exemples.

Pel que fa al fons de la Foneria i Taller Metal·lúrgic de Miquel Estapé, sabem que Joan Estapé Ribas (1876-1948) va fundar l’empresa de foneria i manufactura de metalls l’any 1907. L’any 1908 apareix per primera vegada a la contribució industrial com a fonedor de metalls de grisol. El 1909 contribueix com a taller de construcció de maquinària, amb un motor de 3 cavalls. L’empresa de la família Estapé ha estat des dels seus inicis dedicada a les transformacions metal·lúrgiques a través de  l’especialització de fabricació d’aixetes. Aquesta indústria és una de les pioneres d’un dels sectors industrials més característics de Sant Feliu de Llobregat. Joan Estapé Ribas va treballar a l’empresa del seu sogre Francesc Ribas Florensa (1852-?), de cal Courer, com a viatjant. Posteriorment es va instal·lar pel seu compte i va llogar un local a la carretera de Laureà Miró núm. 138. Segons testimonis orals va començar amb 15 treballadors, perquè va aprofitar la cartera de clients que tenia de quan era comercial. L’any 1934 va traslladar la indústria a la Urbanització Mestres, núm. 7, actual carrer Constitució, tot i que durant un temps va conservar el local de la carretera Laureà Miró com a despatxos. 

Durant la Guerra Civil l’empresa va dependre del Comitè de Control Obrer, integrat per la CNT i la UGT, i va passar a fer armament per a l’exèrcit, bàsicament espoletes. Acabada la Guerra, va tornar a fer aixetes.

L’any 1945 el propietari va inscriure l’empresa en el registre del cens industrial, com a taller de foneria de metalls i d’aixetes.

El major nombre de treballadors ha estat durant la dècada dels anys quaranta - 40 persones l’any 1945. Posteriorment va anar disminuint amb: 27 el 1959, 21 el 1968, 13 el 1975 i 5 empleats l’any 1978. A principi de la dècada dels noranta tenia tres treballadors.

El 1960 es va fer una important ampliació del capital de la indústria, a partir de l’adquisició de nova maquinària, llavors el capital total era de 875.000 ptes i  l’ampliació de 122.000 ptes.  

Entre els anys cinquanta i seixanta l’empresa va disposar de diferents comercials que treballaven arreu de Catalunya, Mallorca i Saragossa. Fins l’any 1975 van conservar la foneria, després van tenir només el taller.  

Durant els anys setanta l’empresa va obrir un expedient de crisi i va reduir la jornada de treball. El 31 de gener de 1978 van sol·licitar iniciar un expedient de regulació d’ocupació de tres dels seus obrers. L’1 de setembre de 1978la Delegació Provincialde Treball els hi va concedir la reducció del 50% de la jornada laboral per 6 mesos, reducció que es va prolongar posteriorment. L’any 1992 la indústria es va traslladar a l’Agrupació Massor. L’any 1975 Miquel Estapé Rius es va inscriure al registre industrial com a autònom dins l’epígraf de «griferia en general».

Tot i que la foneria i el taller daten del 1907-1908, la documentació s’inicia l’any 1921. Malgrat això, les sèries no són continuades fins a després de la Guerra Civil. Vegeu una petita mostra de documents d’abans i durant la Guerra Civil (docs. 14 al 16) .

 

Bibliografia

CAMPILLO,  Sònia, Sant Feliu de Llobregat [Inèdit]. La ciutat del tèxtil. 1995, 65 p.

VALLS, Maria, «Llibre de matrícula d'obres de la "Fábricade Pintados" de Manuel Bertrand i Cortalé a Molins de Rei de 1858», Materials del Baix Llobregat,2011, núm.  p. 83-89.

http://www.raco.cat/index.php/Materials/article/view/250714/357187