• Imprimeix

Finalitza la descripció del fons Montes Utilitat Pública de la Val d’Aran

El fons conté la catalogació, la delimitació, l'ocupació i l’ordenació dels seixanta-dos montes aranesos (1879-2000)

31/07/2018 16:07
Croquis general dels montes de Salardú i Tredòs. 1881

Croquis general dels montes de Salardú i Tredòs. 1881

Plànol del monte de Gausac num. 292. 1907

Plànol del monte de Gausac num. 292. 1907

Aquests dies han finalitzat els treballs de descripció del fons Montes Utilitat Pública de la Val d’Aran. En total s’han descrit més de 800 unitats documentals, datades entre els anys 1879 i 2000.

En 1862, el Butlletí Oficial de la Província de Lleida publica el Catálogo de los montes públicos exceptuados de la desamortización, la descripció dels seixanta-dos montes de la Val d’Aran presenta errors importants. Aquests errors van portar a un procés de revisió nomenat Rectificación, que es va allargar fins a la fi del segle XIX. El desenvolupament d’aquesta rectificació es va portar a terme en dos períodes temporals, espaiats en una dècada. En la primera etapa, entre 1879 i 1881, l’ajudant d’enginyer, Pedro de la Puente, va realitzar els treballs de reconeixement de 22 montes. Actualment, tan sols es conserven 19 descripcions dins el fons documental. Les actuacions de la segona etapa del procés de rectificació, centrades en els 62 montes aranesos, es van desenvolupar de forma intensa entre els anys 1891 i 1894. Els autors van ser Manuel de Andrés, José Reig i Luis de Ferrer, tots ells funcionaris del Cos d’Enginyers de Montes,

A la Val d’Aran, les primeres delimitacions dels seus montes comencen al 1891 amb la del monte 305 Espitau de Vielha i al 1892 amb la del monte 252 Sassèuva, Pales e Paletes d’Arres. En 1977, es delimita el darrer, és el monte 284 Solan de Betren. En total es troben delimitats 46 dels 62 montes aranesos. Les fitacions comencen l’any 1957 i finalitzen l’any 1974. En total es van ficar fites en 35 montes.

En els primers anys del segle XX, es comença a demanar l'ocupació dels montes públics de la Val d’Aran. Aquesta és demanada per part de l’administració pública, diverses societats privades mineres, elèctriques i d’esports d’esquí i per altres societats, particulars i cossos de seguretat. La major part de la documentació d’aquest fons documental es centra en les societats privades mineres i elèctriques, sense oblidar les societats d’esports d’esquí.

Entre 1903 i 1980, més de catorze societats mineres van demanar ocupar els montes aranesos per a fer treballs relacionats amb l’explotació de minerals, com el zinc, la blenda i el plom. Aquestes societats són: la Société Anonyme des Mines et Fonderies de Zinc de la Vieille Montagne, de capital belga i propietària de les principals mines de zinc d’Europa (1904-1911); la Société du Pic de l’Homme, que tenia proprietats a la Val d’Aran des de 1892 (1903-1907); la Société Française des Mines du Val d’Aran, que en 1907, juntament amb la Société des Mines de Liat, es converteix en el Syndicat Minier (1904-1911); la Sociedad Civil Minera, societat francesa amb seu a Bordeus (1904-1911); la Sociedad Anónima Minas Metálicas del Valle de Aran, el seu propietari és el francés Emilio Tuteur (1905-1912); la Cie. Mines de Zinc de Bossòst, amb seu a Paris (1912-1928); la Cie. Mines Nouvelles du Val d’Aran, societat francesa (1910); la Société Minière de Victoria SA, constituïda en 1909 com societat anònima amb seu a Châlons-sur-Marne, França (1907-1935); la Société des Mines de Zinc du Margarita, amb seu a Montpeller (1914-1924); la Sociedad de Investigaciones y Explotaciones Mineras del Valle de Aran, constituïda a Madrid en 1919 i domiciliada a Les, Val d’Aran (1920-1928); la Sociedad Minera de Victoria SA, cap al 1930, o uns anys abans, la Société des Mines de Zinc du Margarita  passa a mans d’aquesta companyia de capital espanyol (1924-1937); la Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya (1976-1978) i altres societats com la Sociedad de Minas de Bausen (1910-1916) i la Phelps Dodge, Española Co y CIA SCR (1976-1980).

Entre 1912 i 1998, diverses societats elèctriques, de les quals destaquem Sociedad Productora de Fuerzas Motrices SA, demanen l’ocupació de montes a la Val d’Aran per a desenvolupar l’establiment de centrals hidroelèctriques aprofitant els salts d’aigua. Aquesta societat s’estableix en 1917 a instàncies d’Emili Riu Periquet. El primer treball de la societat a la Val comença amb el projecte de construcció de la central hidroelèctrica de Cledes en Les, que s’inaugurarà en 1929. En 1944, Productora reprèn les activitats de construcció de centrals a la Val i completar el programa d’utilització de totes les concessions que havien estat de Riu Periquet, com era el cas dels salts d’aigua d’Arties i de Vielha en el riu Garona. En 1952, Productora va passar a ser filial de Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA.

Entre 1962 i 1999, diverses societats privades demanen l’ocupació d’alguns montes aranesos per a començar una nova etapa econòmica a la Val d’Aran, la de l’esport d’esquí. La primera societat és Telecables Valle de Aran SA (TEVASA) domiciliada a Salardú i constituïda el 29 d’agost de 1962. El 24 de febrer de 1977, modificarà els seus estatuts i canviarà la denominació social, adoptant el nom de Baqueira Beret SA. Una altra de les empreses que desenvoluparà un projecte d’esquí, aquest més proper a la capital de la Val, Vielha, serà TUCA Valle de Aran SA.

La descripció de tots els documents i les imatges dels plànols de la primera i segona rectificació de la catalogació dels montes aranesos ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.