• Imprimeix

Projecte de digitalització del fons 'Montes d’utilidad pública' de la Val d’Aran dipositat a l’Archiu Generau d’Aran

En total, s’ha digitalitzat 100 croquis i plànols dels montes públics aranesos (1879-1893)

12/05/2017 11:05
 Procés de digitalització dels croquis i plànols

Procés de digitalització dels croquis i plànols

Croquis del monte de Betlan. 1879

Croquis del monte de Betlan. 1879

El Conselh Generau d’Aran ha impulsat el projecte de digitalització dels croquis i dels plànols dels 'Montes d’utilidad pública' de la Val d’Aran. La coordinació del projecte la porta a terme el senyor Alvaro Aunòs, catedràtic de l’Escola Universitària de la Universitat de Lleida en el departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal.

L'origen del concepte d'utilitat pública aplicat a les forestes en l'àmbit de l'Estat s'emmarca en el procés derivat de la política desamortitzadora, especialment en l'anomenada Llei Madoz de desamortització general de 1855. D'acord amb l'esmentada Llei, s'exceptuaven de la desamortització diversos grups de béns entre els quals s'incloïen algunes forestes i altres terrenys d'aprofitament comú. L'any 1859 es va aprovar i publicar la Clasificación General de los Montes Públicos, que va representar el primer inventari sobre el patrimoni forestal de titularitat pública de l'Estat. Aquesta classificació de les forestes i l'establiment de la categoria dels inalienables de l'àmbit públic per motius d'interès general va representar el primer pas per a l'establiment del Catàleg de forestes d'utilitat pública, aprovat pel Reial decret de 22 de gener de 1862. Posteriorment, una nova modificació dels criteris d'excepció a la desamortització (introduint el concepte d'utilitat pública) va donar lloc a la creació d'un nou catàleg, l'any 1901. Actualment, es considera un registre públic de caràcter administratiu en el qual s'inclouen tots els boscos que hagin estat declarats d'utilitat pública, així com totes les actuacions que tinguin a veure amb el seu estat jurídic i patrimonial (atermenaments i fitacions, ocupacions, concessions i servituds, segregacions, permutes, etc.) i esdevé un dels instruments més importants de l'Administració forestal per a la defensa del patrimoni forestal de titularitat pública.

Els croquis van ser realitzats per l’enginyer Pedro de la Puente al 1879 i els plànols entre els anys 1888 i 1893. Cal destacar la digitalització del plànol realitza per José Reig l’any 1894, a on es dibuixa tota la Val d’Aran.

La digitalització dels documents ha estat realitzada pel Servei de Reproducció i Imatge de la Universitat de Lleida a la seu de l’Archiu Generau d’Aran, lloc on es troba dipositat el fons.