• Imprimeix

Un petit tast del carnaval a l’Arxiu Històric de Girona

05/02/2018 10:02
Carnestoltes al fons notarial de Castelló

Dibuix de Carnestoltes del segle XV (AHG. Notaria de Castelló d’Empúries, Ca 636)

Carnaval de Palamós

Cartell del carnaval de Palamós de 1988

L’Arxiu Històric de Girona, en tant que arxiu provincial, custodia dos centenars de fons de diverses procedències, dates i formats, la major part dels quals estan descrits i són accessibles a l’aplicació d’Arxius en línia. Aquesta eina permet fer recerques transversals sobre fons documentals de característiques molt diferents. Aprofitant l’inici d’una de les setmanes més esbojarrades de l’any, la festa del Carnaval, us oferim el resultat d’una consulta d’aquest tipus.

El carnaval, o carnestoltes, comprèn els actes lúdics que es realitzen el diumenge, dilluns i dimarts anteriors al dimecres de cendra, dia inicial de la quaresma. Aquest període del calendari litúrgic cristià preveu un seguit d’obligacions durant quaranta dies, com el dejuni i l’abstinència. La festa del carnaval és la suma de dies de bona taula i diversió on tot s’hi val: disfresses, jocs, un cert descontrol i la sàtira i la burla dirigides al poder religiós, polític i econòmic.

Un cop feta la cerca del terme ”carnaval” (o “carnestoltes”) als nostres catàlegs, la llista de documents que ens apareixen és força variada. El primer document de la llista, i el més antic, és el dibuix que va realitzar Joan Sabater, notari de Castelló d’Empúries, –o potser algun seu escrivà- en un dels fulls del manual notarial de 1444-1445. La imatge identifica un home assegut, amb una copa a la mà dreta, un paó a la mà esquerra i un gat al cim del cap. I al costat de la imatge, les lletres gòtiques formant la paraula “Carnestoltes”.
[AHG. Districte notarial de Figueres. Castelló d’Empúries, 1444-1445, Ca 636]

El següent document que apareix a la cerca és un informe elaborat pel corregidor de Girona sobre la disputa ocorreguda l’any 1769 entre homes solters i casats durant la celebració del ball de carnestoltes a Celrà. La causa dels aldarulls va ser el malentès sobre el lloc on s’havia de fer el ball. Aquest episodi va comportar un arrest temporal per a tres dels homes que hi van participar. [AHG. Cort Reial de Girona, 74/889]

Un segle més tard, el pintor realista Lluís Graner Arrufí va dibuixar l’obra Enterrament del Carnaval (c. 1904). Una còpia fotogràfica d’aquesta imatge va ingressar a l’Arxiu Històric de Girona l’any 2015 dins el fons personal de Josep Maria Coll Masaguer. [AHG. Josep Maria Coll Masaguer, 1/1]

Setanta anys més tard, el 1973, el director general de Política Interior espanyol adreçava un ofici al governador civil de Girona recordant la vigència de l’ordre de 27 de febrer de 1949, per la qual es prohibia la celebració de qualsevol festa de carnaval. Arran d’això, el governador civil va ordenar la publicació de la mateixa ordre al Butlletí Oficial de la Província de Girona, amb caràcter d’urgència.
[AHG. Govern Civil de Girona, sign. 3628] 

Finalment, dins el fons de la Biblioteca de l’AHG es localitzen una quinzena de cartells publicitaris dels carnavals que es van celebrar durant els anys vuitanta i noranta a diverses poblacions de la costa gironina (Palamós, Palafrugell, Lloret de Mar, Platja d’Aro). Aquests cartells formen part de la col·lecció formada per Maria Dolors Fulcarà durant més de 30 anys i que finalment va cedir a l’Arxiu Històric de Girona. [AHG. Biblioteca. Cartells]

La recerca acurada als catàlegs de l’Arxiu (Arxius en línia i catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat) sovint ofereix alguna sorpresa. Només cal posar fil a l’agulla i una mica d’imaginació.

  • Ninots de l'escrivà

    Recull dels dibuixos localitzats en volums notarials dels segle XIII al XIX.