• Imprimeix

La bretxa salarial en dos documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Del treball a preu fet al treball a jornal

La lluita en contra de la bretxa salarial és molt present en la vaga feminista d’aquest 8 de Març, però és una reivindicació històrica

06/03/2018 11:03
xx

Grup de treballadores de la fàbrica tèxtil Bertrand, davant de la façana d'una de les naus de Sant Feliu de Llobregat 1890. Fotògraf: Jaume Font. Signatura: ACBL50-105-N-1

x

Full del llibre de matrícula d’obrers i obreres de la fàbrica de pintats de Manuel Bertrand i Cortalé a Molins de Rei de 1858, signatura: ACBL-51-8-7

De sempre, el mateix treball no ha tingut el mateix salari per a homes i dones. Sovint, els treballs pitjors remunerats han estat fets majoritàriament per dones.

Aquí teniu dos exemples de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat que així ho acrediten:

Un cas ens l’ofereix, l’any 1858, la fàbrica de pintats de Manuel Bertrand i Cortalé a Molins de Rei, una de les primeres indústries tèxtils d’aquesta vila que aleshores portava dotze anys de funcionament. Aquesta fàbrica es dedicava a fer mocadors estampats a mà.

Llavors la fàbrica tenia 39 treballadors i treballadores: 18 peons, 1 sereno, 3 majordoms, 1 fogoner, 1 carreter, 3 pintadors i 11 pintadores. Tots treballaven a jornal, llevat dels pintadors pintadores, majoritàriament dones que treballaven a preu fet ( “a destajo”).

Les dones tenien trajectòries laborals discontínues a partir del matrimoni. La precarietat laboral es basava en el concepte de temporalitat i complementarietat del treball femení com a part de l’ingrés de la família. Es considerava que eren els homes els qui tenien la responsabilitat de mantenir les famílies, tanmateix això era i és una fal·làcia perquè la família obrera per subsistir necessitava del treball i dels ingressos de tots els seus membres.

No hi ha constància documental dels ingressos de les pintadores, però  l’ofici en el qual elles eren majoria es pagava a preu fet, la resta de les feines les feien els homes que cobraven a jornal. Les dones només cobraven quan hi havia feina i es quedaven sense ingressos quan hi havia poca producció.

A partir de 1861, els Bertrand es van traslladar a Sant Feliu de Llobregat on van fundar una fàbrica tèxtil que incloïa tot el procés productiu.

taula

Amb aquesta taula podem observar les diferències salarials, l’any 1957, entre homes i dones de la mateixa categoria d’aprenents de la fàbrica Bertrand de Sant Feliu de Llobregat.

Bibliografia

Valls, Maria. “Llibre de matrícula d’obrers de la Fábrica de pintados de Manuel Bertrand i Cortalé a Molins de Rei de 1858”, Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2011, núm. 17, p. 83-89