• Imprimeix

El Vallès sota les bombes

Apropeu-vos a consultar l'expedient d'operacions de l'Aviazione Legionaria italiana!

Foto 19

Fotografia 19: oest Terrassa, bombardeig del 24 de gener de 1939 (08:25), possiblement la carretera d'Olesa.

Imatge 27

Fotografia 26: bombardeig del pont de Matadepera, 25 de gener de 1939 (15:37)

Imatge 002

Segona pàgina de l'expedient d'operacions núm. 14 relatiu al bombardeig del 25 de gener de 1939

La Guerra Civil espanyola va ser el camp de proves militar de la II Guerra Mundial. Anteriorment, la càrrega bèl·lica la patien els exèrcits, mentre que a partir de 1936 tots els segments socials i econòmics d'un bàndol podien ser objecte d'atac militar. Aquest concepte, conegut com a guerra total, es plasma en la utilització de l'aviació militar com a eina de terror mitjançant el llançament de bombes sobre la pròpia població civil.

A Catalunya es va patir intensament els bombardejos aeris i navals del Bàndol Nacional i dels seus aliats, alemanys i italians, durant la Guerra Civil. Els bombardejos es feien per mar i aire. Barcelona, Badalona, Flix, Tortosa, Tremp, Serós i Tarragona foren les primeres poblacions que patiren les primeres bombes; els avions, italians la majoria, sortien generalment de la base aèria de Mallorca. Els bombardejos sobre Catalunya es produïren en diverses onades, però es concentraren en el decurs de 1937. Un balanç material aproximat dels seus efectes sobre les ciutats catalanes fou el següent: 

  • Més de 1.500 edificis afectats a Barcelona. 
  • 24 % de les edificacions de Figueres afectades. 
  • 21% de les edificacions de Reus afectades. 
  • 2.138 edificis destruïts a Catalunya. 
  • 3.789 edificis parcialment afectats a Catalunya. 
  • Més 5.000 morts només a Barcelona. 

 

Quan la Guerra estava acabant a Catalunya, s'executà la darrera campanya de bombardejos aeris, entre el gener i el febrer de 1939. Terrassa va ser bombardejada el dia 24 de gener, a primera hora del matí, per cinc FIAT-BR de la 230a esquadrilla i cinc més de la 231a, que van llançar 80 bombes de 100 kg. Els avions van arribar del Nord. El nucli urbà es va salvar dels atacs. La zona afectada va ser la situada entre la carretera de Montcada i l'actual avinguda d'Àngel Sallent, a la zona sud-oest de Ca n'Aurell, llavors allunyada del nucli urbà.

L'endemà, el dia 25 de gener, un pont de la carretera de Matadepera va ser el tercer objectiu dels Savoia 5-79 de l'aviació italiana peninsular. A diferència de Mollet i Sabadell, l'objectiu va ser encarregat al XXX Grup de Bombardeig Ràpid, que hi va emprar tres avions de la 280a esquadrilla i dos de la 289. L'objectiu era el pont de la carretera de Sabadell però no el van ensorrar. Les bombes van caure cap a la zona dels carrers de Can Pous i Ricard Marlet, molt a prop de la riera de les Arenes.

Si l'objectiu no era aterroritzar als civils ni deixar inoperativa la indústria, què va impulsar a l'Aviazione Legionaria a marcar le Vallès com a objectiu militar? La resposta la trobem a Sabadell, on es trobava l'aeròdrom on s'estacionaven les esquadrilles de combat, sent a més una de les seus de l'aviació de caça nocturna que protegia Barcelona. A més, era la base dels aparells militars de passatge que enllaçaven Catalunya amb la zona sud republicana. Sabadell, i Terrassa, tenien molts números de patir bombardejos de les tropes franquistes, però no va ser així perquè en qualsevol cas, Terrassa i Sabadell interessaven en un estat més o menys intacte. El Bàndol Nacional tenia la voluntat de no malmetre la indústria, pensant en termes de futur i de gestió de les ciutats vençudes.

Per il·lustrar aquest episodi de la història de la comarca us proposem consultar l'expedient d'ordre d'operacions i documentació gràfica dels bombardejos aeris efectuats per l'Aviazione Legionaria a les rodalies de Terrassa i Matadepera. Disposem d'una còpia digital de l'expedient: 21 pàgines on s'especifiquen els avions de combat que participaren, l'artilleria i munició utilitzada, el recorregut, etc. Però el que més ens pot interessar a tots plegats són les 8 fotografies aèries fetes pels mateixos pilots mentre bombardejaven els diversos objectius:

Fotografia 19: carretera oest de Terrassa, possiblement el bombardeig de la carretera d'Olesa.

Fotografia 21: carretera sud, sud-oest de Terrassa, possiblement el bombardeig de la carretera de les Martines.

Fotografia 23: nord de Terrassa, carretera de Matadepera, s'observa l'estació de la RENFE.

Fotografia 24: bombardeig del pont de Monistrol.

Fotografia 26: bombardeig del pont de Matadepera.

Fotografia 29: est de Sabadell, riu Ripoll i cementiri.

Fotografia 31: bombardeig del ferrocarril de Mollet.

Fotografia 33: est de Sabadell, riu Ripoll i cementiri.

Dita documentació, com hem apuntat, són còpies. Els originals es custodien a l'Ufficcio Storico dell'Aeronautica Militare de Roma. Gràcies a un tractament del 2010, de mans de les arxiveres Susanna Oreffice i Ornella Stellavato, s'ha donat accés a una documentació d'alt valor informatiu i històric per a tota Europa. Una de les persones que va accedir al fons Operazione Militare Spagna (OMS), l'historiador terrassenc Jordi Serra i Oller, ens va facilitar una còpia digital de les reproduccions dels expedients 14 i 56 relatius als bombardejos de Terrassa i Matadepera. Les fotografies aèries, tot i disposar de fitxes descriptives, no detallen la localització exacte. Qualsevol col·laboració per a una identificació documentada serà benvinguda.

Apropeu-vos a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa per consultar l'expedient de l'Aviazione Legionaria!

Data d'actualització:  10.07.2015